La trobada ha servit perquè els i les estudiants gitanes compartissin les seves experiències per arribar a la universitat i facilitar propostes per millorar l’accés de la població gitana a aquesta etapa formativa.
La participació d’alumnat d’origen gitano a les universitats catalanes és encara molt escassa. Tot i que s’han destinat molt esforços, i amb èxit, per garantir la continuïtat eductiva durant l’etapa obligatòria, poc se sap de la presència i la realitat dels estudiants gitanos i gitanes a l’àmbit universitari.
Diferents estudis d’àmbit estatal apunten que el percentatge de la població gitana que arriba a aquesta etapa educativa no superaria el 2%, mentre que per la població en general aquest percentatge se situa per sobre del 20%. A l’hora de buscar els motius d’aquestes dades, diversos informes apunten a la invisibilitat de la cultura gitana dins del món educatiu, la falta de referents universitaris a l’entorn familiar o més proper, el sentiment de solitud de l’estudiant, les percepcions de discriminació, dificultats per a la conciliació familiar i laboral, o barreres econòmiques i socials.
Tot i els obstacles identificats, el món de la recerca també ha posat en relleu diferents oportunitats per capgirar la situació com ara el recolzament entre estudiants gitanos o l’existència d’un ric i divers moviment associatiu gitano que genera diferents espais de trobada i programes específics.
Però, a Catalunya, també hi ha un altre element que està permetent millorar l’accés de la població gitana al món universitari. El Pla Integral del Poble Gitano (PIPG) del departament de Drets Socials i Inclusió du a terme, des de fa diversos anys, un programa formatiu dirigit a persones gitanes majors de 25 anys per preparar les proves d’accés a la universitat.
Entre les mesures del PIPG també destaca un programa de beques propi i de seguiment dels estudiants, a més d’haver impulsat l’acord aconseguit amb el Consell Universitari en 2018 per a la reserva de places per alumnat gitano en els diferents graus universitaris oferts per universitats públiques catalanes i la Universitat de Vic.
Amb l’objectiu d’augmentar la participació gitana a les universitats i escoltar les veus dels protagonistes, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, i la consellera d’Universitats i Recerca, Núria Montserrat, han mantingut una reunió amb un grup d’estudiants universitaris gitanos.
La consellera de Drets Socials va posar en valor, precisament, tota la feina feta en els darrers anys mitjançant el Pla Integral del Poble Gitano, però va recordar que encara queda molt per fer: “Les taxes d’abandó escolar no són acceptables, són deu vegades majors que en el conjunt de la població. Aquí tenim un repte majúscul”.
Aquestes dades posen de manifest la necessitat de posar en marxa iniciatives específiques que facilitin la inclusió educativa de la població gitana dins del sistema educatiu, en general, i de les universitats en particular.
Per la consellera Mónica Martínez també és clau canviar la mirada que la societat té del poble gitano. “Les bones notícies no són notícies, només surten les notícies quan són males notícies, llavors això al final és un ròssec que contribueix a fomentar determinats relats i estigmes. Hem de canviar el paradigma de què transmetem què és la comunitat gitana”, va argumentar la consellera.
En aquest sentit, Núria Montserrat va reforçar el paper de referents que els estudiants gitanos tenen, no només dins de la seva família i comunitat més propera, sinó que també s’ha de fer visible a la societat majoritària. Núria Montserrat va destacar el compromís de la conselleria que dirigeix per introduir els canvis necessaris que “tornin a posar en valor la universitat pública com un espai d’ascens social i, sobretot, de cohesió social”, i va concretar-ho amb l’exemple del recent acord del sistema universitari per reduir i unificar a la baixa els preus dels graus universitaris.
Per la seva banda, els estudiants van posar sobre la taula diferents dificultats que van trobar com a persones gitanes, i van cridar l’atenció que, encara que s’ha de treballar molt des de les universitats per facilitar l’accés i la permanència, el problema es troba les etapes educatives prèvies, on gairebé tots els estudiants presents a la trobada van manifestar la mirada estigmatitzada del poble gitano dins del sistema educatiu, l’escassa visibilitat de la cultura gitana dins de les aules, la falta d’orientació i acompanyament específic als infants gitanos, o la relació basada entre famílies i escoles basades en el conflicte i no en objectius i fites educatives.
El grup d’estudiants també va agrair molt l’oportunitat de poder reunir-se entre estudiants i “establir ponts amb les institucions perquè això ens fa sentir recolzats i veure que no estem sols”. Per a algun d’ells també era la primera vegada que compartien un espai de trobada amb altres estudiants gitanos i es va animar al grup a mantenir el contacte i avançar en l’anàlisi de la realitat del poble gitano a les universitats i facilitar propostes per a millorar la participació gitana en aquesta etapa educativa.