Ahir, dia 9 d’abril a les sis de la tarda, vam assistir a un acte modest, íntegre i estimulant. Des de la direcció d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del departament de Drets Socials i Inclusió se’ns va convidar a veure la reedició de l’exposició “600 anys de l’arribada del Poble Gitano a Catalunya” que es va celebrar en el Casal Cívic i Comunitari Barcelona-Verdum Artesania. Allà tindrem aquesta exposició durant un mes perquè després sigui portada a altres llocs en la seva vida d’itinerant.
“L’exposició visualitza a través de diferents resums la història del Poble Gitano a Catalunya des de fa sis segles. Amb aquesta exposició es dona a conèixer la història i la cultura gitana com a part de la cultura catalana, promovent i difonent els seus valors. Commemorar el 600 aniversari de l’arribada del poble gitano i treballar per la recuperació històrica d’aquesta comunitat constitueix un exercici indispensable de justícia històrica que, més enllà de permetre reivindicar la cultura i els valors del poble Rrom com a part integrant de la cultura catalana, possibilita començar a establir les bases que comportin una vertadera reparació de la llarga història de crims i d’ignomínies patides per aquesta comunitat”, ens deia Tatiana Font, responsable del Pla Integral del Poble Gitano i comissària de l’exposició. També ens va dir que aquesta exhibició estarà al llarg de tot l’any circulant per diferents seus de la *DGACC per tot el territori català.
La sala del Casal Cívic, plena de persones interessades en la Història dels gitanos i les gitanes a Catalunya, estava ocupada per cartells de dos metres d’alt on se’ns explicava amb un text breu i concís l’arribada del Poble Gitano a Catalunya, un poble amb una història que reivindicar; se’ns parlava de la diàspora gitana, apunts d’un llarg viatge que comença al Nord de l’Índia cap a l’any 1000; se’ns mostrava les aportacions de la cultura gitana a Catalunya, i també se’ns explicava l’exclusió demogràfica i socioeconòmica -una altra cara de l’opressió del poble gitano- passant per la repressió franquista i la mobilització social cap a una societat contemporània on es reivindica la important aportació d’un poble que ha estat, està i estarà en aquesta Catalunya nostra per a enriquir i crear futur comú.
Després d’una breu presentació, va pujar al faristol la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mónica Martínez Bravo, qui va parlar de manera convincent sobre els objectius de l’exposició: “D’un passat, d’un present i d’un futur on el poble gitano està lligat al teixit viu de Catalunya. D’una lluita feminista que cal reivindicar, d’uns discursos d’odi, cada vegada més estesos, que cal denunciar i combatre amb determinació”. La consellera també va cridar l’atenció sobre la “inacceptable” situació socioeconòmica en la qual està estancada la població gitana, destacant “l’èxit escolar de nens i nenes gitanes” com una “de les formes més clares i potents per a lluitar contra aquest estancament”. “No podem continuar deixant desaprofitat el talent de la població gitana a Catalunya”, denunciava Mónica Martínez.
“I crec convenient i necessari, també, parlar del passat; d’un passat de sis-cents anys amb la presència gitana a Catalunya. Crec que la Història de Catalunya no es pot entendre sense la Història del Poble Gitano. Posar en valor i dir-ho ben alt: no són una part, sinó que són el que avui dia és Catalunya, i ho dic amb molt d’orgull i responsabilitat mirant contínuament a la reparació d’un passat ple de discriminació, repressió i oblit”, concloïa la consellera.
Seguidament, el jove historiador Israel Soto Mercader i Paqui Perona, referent en l’àmbit feminista del poble gitano, van crear un interessant diàleg. Tots dos van exposar de manera clara una sèrie d’idees de les quals tots ens sentim partícips i, que no per òbvies, deixen de tenir una importància suficient com per a ser dites una vegada i una altra. Israel ens comentava. “Des de l’Acadèmia, des de la Universitat de Barcelona, on he aconseguit acabar el Grau d’Història, la presència i contingut històric gitano no existeix. És desolador comprovar com la institució des d’on s’estudia, s’analitza i s’interpreta la Història d’Espanya no es fa cap referència sobre el poble gitano i la seva concreta i extensa presència en ella. La Història està escrita pels vencedors, però la Memòria històrica ens dona l’oportunitat de reescriure la Història pels fills i nets dels perdedors”. Amb aquestes reflexions va acabar Israel una profunda i valuosa intervenció feta des de les vísceres d’un historiador que ens fa arribar una anàlisi vàlida i contemporània de la situació de la Universitat, de la Història com a disciplina científica i les seves mancances insuperables fins al moment.
Després, Paqui Perona va fer una intervenció on la mirada feminista tenia un protagonisme evident; ens va parlar de la situació de la dona gitana a l’actualitat, de les injustícies insuportables que les dones han sofert en el passat com una figura estranya en una societat racista i heteropatriarcal. La seva aportació va ser contundent, enèrgica i recolzada en una anàlisi sincera i ben construïda de la Història passada i actual.
També van assistir a l’acte Jaume Romero, director d’Acció Cívica i Comunitària. Van tancar l’acte un guitarrista i una jove cantaora que van sonar fantàsticament i van fer que algun de nosaltres ens emocionéssim, de nou i sempre, amb la nostra sonoritat i saviesa musical.
Una tarda, en una exposició que viatjarà per Catalunya en diverses instal·lacions que, segur, faran gaudir i, sobretot, conèixer millor la Història del poble gitano a Catalunya i a Espanya.