El passat 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, el govern de Catalunya va celebrar la commemoració de tan assenyalada data amb una recepció institucional per a representants de la comunitat gitana en l’històric Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El president Salvador Illa i les conselleres Mònica Martínez Bravo i Eva Menor van exercir com a amfitrions de la trobada.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va inaugurar l’acte assenyalant que el 8 d’abril de 2025, en el qual es compleixen 600 anys de resistència i resiliència de la cultura gitana en la península és “un dia per a reivindicar el passat com a part de la història de tots i totes”. La consellera, que va fer esment a la situació de desigualtat que en diferents àmbits socials continuen enfrontant gitanos i gitanes, també va anunciar que el departament de Drets Socials de la Generalitat ha produït el documental ‘Gitanos més enllà dels estereotips’, treball que aviat arribarà al gran públic i en el qual, a través de diferents veus gitanes de Catalunya, s’esfondren moltes de les idees preconcebudes que continuen imperant sobre el Poble Gitano.
Seguidament, va intervenir Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme. En les seves paraules, la consellera va ressaltar el que la commemoració d’aquest dia, efemèride del Primer Congrés Internacional Gitano de 1971, implica com a mostra del “compromís del Govern de la Generalitat amb el Poble Gitano”. Al mateix temps, qui va exhortar a construir junts una societat on gitanos i gitanes participin en igualtat de condicions, no va dubtar a recordar la importància de visibilitzar els segles de persecució soferts per gitanos i gitanes dedicant un esment especial a la Presó General de Gitanos de 1749, operació per mitjà de la qual es va intentar exterminar al Poble Gitano en tota la península.
Després d’això, va tenir la paraula Manuel Fernández Cortés, vicepresident segon del Consell Assesor del Poble Gitano, qui va parlar breument sobre la dolorosa realitat de l’antigitanisme, afirmant la necessitat de continuar lluitant perquè “la participació política i cultural del Poble Gitano sigui una realitat i no una excepció”.
Finalment, tancant l’acte, va prendre el faristol el president Salvador Illa. De manera contundent, el president va afirmar que la recepció d’aquest 8 d’abril té quatre objectius fonamentals. El primer és reafirmar la pertinença plena del Poble Gitano a la societat catalana. El segon és ressaltar el reconeixement de les aportacions dels gitanos i gitanes a Catalunya, entre les quals cal destacar la rumba o expressions provinents de la llengua romaní que han quedat integrades de manera natural en el llenguatge col·loquial de tots els catalans i catalanes.
D’altra banda, Illa va assenyalar que aquest acte era un reconeixement i també una forma de “reparació” per les injustícies sofertes pel Poble Gitano, així com un compromís per “corregir” moltes d’aquestes discriminacions per part del Govern de Catalunya. El punt final de la recepció el va posar el músic Peret Reyes amb dos animats temes rumbers ‘Benvinguts’ i ‘Gitanos Catalans’ que van provocar l’aplaudiment més encès de la jornada.
El Dia Internacional del Poble Gitano: Origen i història
El Dia Internacional del Poble Gitano commemora el Primer Congrés Internacional Romaní celebrat el 8 d’abril de 1971 a Londres, Anglaterra. En aquella època, líders romanís de tota Europa es van organitzar per a enfrontar les greus discriminacions patides en el continent i la situació de desemparament polític i institucional en la qual el Poble Gitano es trobava després de la Segona Guerra Mundial. És necessari recordar que ni una sola víctima romaní del Porrajmos, l’Holocaust sofert pels gitanos i gitanes a les mans dels nazis, va ser cridada a declarar en els cèlebres judicis de Nüremberg.
A partir d’aquesta històrica trobada, es van establir les bases des de les quals el Poble Romaní oferia una nova plataforma política d’avantguarda internacional per a la defensa dels drets humans i per a la lluita contra l’antigitanisme regnant. Va ser en aquesta data quan es van instituir la bandera i el Gelem, Gelem, l’himne del Poble Rrom i va anar també llavors quan es va establir la cerimònia del riu en memòria de les víctimes del nazisme, acte replicat cada 8 d’abril des de llavors per milions de gitanos i gitanes de tot el món.