Pere Aragonés ha recordat i homenatjat les prop de 900 víctimes d’aquest episodi històric a Catalunya i ha reivindicat les aportacions del poble gitano al conjunt del país.
L’Ordre de Presó General dels Gitanos de 1749 és probablement l’episodi més fosc de la història de la monarquia espanyola. En aquell any, després de més de dos segles de polítiques d’expulsió i assimilació amb la població gitana, el Consell de Castella va concloure que no s’havia aconseguit el resultat esperat i que havien de solucionar-lo d’una manera ràpida i definitiva. Van ordir, així, un projecte per a exterminar a les persones gitanes, capturant-les, separant les dones dels homes i dels seus fills. Els homes van ser destinats a treballs forçats en els arsenals i les dones van ser recloses en cases de misericòrdia on havien de treballar per a costejar el seu empresonament. La intenció era evitar que no tornessin a reproduir-se i que amb la seva mort desapareguessin les persones gitanes.
S’estima que més de 10.000 persones gitanes van ser capturades indiscriminadament entre juliol i agost de 1749, a pesar que la gran majoria d’ells complien amb tota la legislació promulgada per a assentar-los i assimilar-los. No obstant això, l’obsessió dels legisladors de l’època per reduir la particularitat gitana va planar sobre ells.
Moltes van ser les crítiques d’alcaldes de tota la península que un dia es van despertar sense ferrers, sense carnissers, sense llevadores, sense veterinaris, sense ramblers i sense una infinitat de professionals que havien estat empresonats i que, fins llavors, permetien el dinamisme econòmic i social de moltes províncies. Després de l’al·luvió de crítiques, el mes d’octubre de 1749 el rei Ferran VI va permetre l’alliberament de totes aquelles persones que poguessin demostrar viure conformement a la legislació. S’estima que prop de la meitat van aconseguir la llibertat. La resta va quedar sotmesa a un projecte d’extermini i esclavitud sine die. Degueren esperar setze anys i l’arribada d’un nou monarca perquè arribés el desitjat indult.
El projecte d’extermini executat en 1749 continua sent molt desconegut per la societat, pocs són els homenatges realitzats a les víctimes i molts els monuments que enalteixen la figura dels promotors d’aquesta mesura, especialment del Marquès de l’Ensenada, ministre d’Hisenda, Guerra i Marina i Índies durant el regnat de Ferran VI.
Per a lluitar en contra de l’oblit, la Generalitat de Catalunya ha volgut, en el 275 aniversari de l’episodi, commemorar a les víctimes amb tot un conjunt d’activitats que s’estendran en el segon semestre de l’any per tota la geografia catalana. El primer dels actes ha tingut lloc en el Palau de la Generalitat amb una recepció del president Pere Aragonés a representants d’associacions del Poble Gitano de Catalunya.
En la seva intervenció, Aragonés ha reconegut la història de persecució i discriminació soferta pel poble gitano, i ha afirmat que “encara tenim un llarg camí per recórrer per eliminar tota mena de discriminació i d’odi cap al diferent, i eliminar tot atac contra aquells que surten del marc imposat com a estàndard”. Seguidament va emfatitzar el paper de les polítiques de memòria democràtica, ja que aquesta “ens ajuda a reconstruir la veritat, la memòria és justícia, és reparació i ha de ser garantia de no repetició”, i va afegir que “amb la memòria democràtica podem mirar el futur i és la base per enfortir els fonaments de la nostra democràcia en un context en què la donem per descomptada, però que avui està amenaçada per uns discursos populistes i d’extrema dreta cada vegada més desinhibits que es basen en l’odi, la estigmatització i la discriminació de la diferència”.
El president de Catalunya també va exemplificar el compromís del govern amb el poble gitano amb el procés de redacció del cinquè Pla Integral del Poble Gitano, una eina que segons Aragonès “ha de continuar creant oportunitats especialment per enfortir la participació de les gitanes i els gitanos en les oportunitats, per exemple, en l’àmbit de l’educació, però també en altres àmbits com la perspectiva de gènere”.
També ha intervingut en l’acte Pedro Casermeiro, membre de Rromane Siklǒvne i director del Museu Virtual del Poble Gitano de Catalunya. Casermeiro ha urgit, amb la seva ponència, la necessitat de conèixer i reconèixer com han incidit 500 anys de legislació antigitana en l’actual situació d’exclusió que pateix part important de la població gitana, i de posar en marxa les mesures necessàries per a reduir les desigualtats a les quals fan front.
En el marc d’aquesta commemoració, s’inaugurarà en el Palau Robert una exposició que narrarà la història del projecte d’extermini de la població gitana el proper mes d’octubre. L’exposició serà als jardins de l’emblemàtic espai cultural i podrà visitar-se durant dos mesos. Precisament, l’exposició conclourà al desembre amb una conferència que permetrà aprofundir en diferents aspectes de la història i l’actualitat gitana.
Igualment, l’obra de teatre ‘No soy tu gitana’ de l’actriu Silvia Agüero visitarà diferents ciutats catalanes. Amb aquest monòleg teatral, Agüero denuncia l’antigitanisme mentre desmunta la imatge pública que la societat ha construït sobre la dona gitana al llarg de la història.