Els premis reconeixen l’esforç i la trajectòria acadèmica de més de dos-cents alumnes, i els seus familiars, amb la finalitat de motivar-los a prosseguir amb el seu procés formatiu.
Veure en la Rambla de Barcelona una cua, llarga, de gitanos i gitanes, de famílies, per a entrar al teatre va ser un espectacle meravellós. Un bell prodigi digne de veure. Barcelona, la ciutat dels prodigis efímers. El teatre Poliorama va ser l’escenari perfecte per a tal ocasió, la seva sala principal es va omplir com en les millors nits de teatre.
Els protagonistes de la vetllada van ser una generació de nens i nenes per als quals l’escola, l’institut és el lloc de la cerca d’un futur. Els alumnes eren premiats a l’excel·lència i al seu esforç acadèmic. Va ser la demostració del constant i testarrut treball que la Fundació Privada Pere Closa duu a terme des de l’octubre de 1998 per tal d’aconseguir l’èxit escolar dels nostres nens i nenes, a més de treballar per a donar visibilitat a la cultura gitana dins i fora dels centres educatius amb projectes de llarg recorregut i amples mires. Per a escriure el futur es necessita d’un llapis. El suport a la formació i a la promoció escolar, i l’especial atenció a la cultura gitana són les tres potes sobre les quals la fundació desenvolupa la seva tasca.
El tres de juny, a les sis de la tarda, vam entrar al pati de butaques assistits per la família sencera de l’entitat. Totes les seves treballadores estaven al servei del públic amb unes samarretes color verd, color de l’entitat. Mentre entràvem a la sala sonaven rítmiques cançons de gitanos dels Balcans. Bella música que ens preparava per a l’espectacle que anava a començar. Va pujar Mercedes Porras Soto, presidenta de la Fundació, i amb ella Stefano Palumbo, president de The Nando and Elsa Peretti Foundation, col·laboradors de luxe del projecte, que han dotat econòmicament aquest lliurament de premis. Xecs de dos-cents euros que els nens i nenes podran canviar per material escolar a la botiga Abacus de la capital catalana. Mercedes i Stefano van fer discursos bells, sentits i càlids, parlant, ella de la importància de la formació acadèmica, ell, dels gitanos, “de la bellesa del poble Rrom, que en aquesta Europa freda i desassossegada, porta llum, brasa i assossec”, i afirmant que “el futur de la societat europea bé podria estar en mans dels gitanos, per la seva forma i sentit, per la seva imaginació i resistència”. I ho va dir amb honradesa i lleialtat, i a molts ens va commoure.
La tècnica, en l’escenari, va funcionar amb solvència. Els treballadors del teatre, es veia en les seves cares, estaven sorpresos amb un públic tan poc habitual i tan engrescat en el seu teatre. Les presentadores dels Premis van dinamitzar amb tendresa i espontaneïtat tota la gala.
Un mag, en dues intervencions molt simpàtiques, va divertir a tot el públic. I un grup de músics flamencs va fer que ens entretinguéssim durant una gala que va durar una hora i setanta minuts.
La serietat i protocol·lització en aquesta mena d’esdeveniments és contraproduent i insuportable, perquè d’alegre converteixen una tarda en plomissa i carregosa. Aquesta a la qual vam assistir va ser tendra i refrescant, esperançadora i els protagonistes, ells i elles, nostres chavorrós i cahvorrís, van brillar des de la pura innocència.
Es va premiar també, això és preciós, a nens i nenes d’altres orígens culturals. No sols van pujar gitanos i gitanes a l’escenari. Es va enriquir la gala amb altres colors i el resultat és, com dic, preciós.
Pujaven els grups de nens i nenes un darrere l’altre per a rebre, de mans de sis convidats, els premis, i un diploma que deia el seu nom i el seu particular esforç escolar. Pujaven amb els ullets encesos i en baixar vessaven la satisfacció de la campiona que deixa el partit resolt al seu favor. Saludant als seus pares, abraçant-se a les seves mames. I el més important, mirant un camí obert i senyalitzat, el del seu futur i el d’aquesta Barcelona dels prodigis que una vegada més em sorprèn en cada racó amb emocionants successos com el que ahir es va festejar.
Salut i llibertat per a tots. Ara més que mai Sastipen aj Mestipen. I que no se m’oblidi… Un futur acadèmic per a poder entendre una mica millor aquest incert i mudable món.