La formació respon a la necessitat d’impulsar l’equitat en salut i reflexionar sobre les desigualtats en salut relacionades amb l’antigitanisme i els determinants socials.
Ahir 29 de maig, els estudiants del Grau d’Infermeria van poder aproximar-se a la realitat del poble gitano en l’àmbit de la salut dins de l’assignatura ‘Cultura, Societat i Salut’, gràcies a la col·laboració establerta entre la Facultat de Medicina, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i la Xarxa Equi Sastipen Rroma.
Per a entendre com sorgeix el persistent antigitanisme històric, en la primera ponència, Paqui Perona, presidenta de Rromane Glasurǎ, va parlar de la història del poble gitano amb una mirada feminista i de-colonial, tot analitzant com els canvis històrics, econòmics i de governança han influït en la construcció d’una imatge estereotipada de les dones i els homes gitanos.
Estereotips i prejudicis que perduren en l’actualitat, fins i tot més anquilosats, com mostrava el psicòleg Pedro Casermeiro, en la segona ponència de la tarda. Casermeiro va descriure com els mitjans de comunicació generen opinió pública i construeixen una narrativa molt concreta sobre el poble gitano. Entre els elements que va destacar es troba l’eclosió de les xarxes socials i la gestació de grans conglomerats empresarials que dominen l’àmbit de la comunicació, originant-se una nou ‘hàbitat informatiu’ en què la població gitana apareix sempre des de la deshumanització i el sensacionalisme. El ponent va advertir als estudiants que no es deixessin portar en la seva pràctica professional per la imatge que les empreses de comunicació i les xarxes inoculen sobre les persones gitanes.
En l’última ponència, Esther Fernández, tècnica de la FAGiC i José Antonio Jiménez, director de la Xarxa Equi Sastipen Rroma –una xarxa estatal d’entitats gitanes que treballen per a la promoció de la salut en la població gitana– , van desgranar com l’antigitanisme i els determinants socials afecten la salut de les persones gitanes.
La Comissió de Determinants Socials de la Salut (CDSS) de l’OMS, l’any 2008 va definir als Determinants Socials de la Salut com “les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, inclòs el sistema de salut”. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels recursos econòmics, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, la qual depèn al seu torn de les polítiques adoptades.
Per a exemplificar-ho, Esther va compartir dades de diferents enquestes de salut amb població gitana a la Unió Europea i a Espanya, apuntant a una esperança de vida d’entre 5 i 20 anys menor que la població general. Segregat per sexe i etapa vital, les enquestes informen que les dones gitanes tenen una esperança de vida 10,4 anys menor, els homes 10,2 anys menor, i la mortalitat infantil és entre 2 i 3 vegades major que en la resta amb la resta de societat.
A més de les diferents ponències, els alumnes del primer curs del grau d’infermeria van compartir els resultats d’un treball de recerca realitzat entre la població universitària de la facultat de medicina per a conèixer la imatge que existeix sobre el poble gitano. Els resultats de la seva enquesta mostrava com la majoria de participants, malgrat no conèixer a cap persona gitana, deien saber com són o es comporten les persones gitanes, sempre sota un biaix estereotipat.
Aquesta activitat s’emmarca dins d’un ampli ventall d’accions que la FAGiC desenvolupa per a la promoció de la salut de la població gitana. La col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UAB es va iniciar l’any 2017 i, des de llavors, participen en la formació d’alumnes del Grau d’Infermeria i diferents màsters de l’àmbit sanitari.