En el cor de Venècia, emergeix l’exposició RrOMA LEPANT com un far de llum que il·lumina la rica herència cultural gitana. Allotjada en el Palazzo Bembo, aquesta mostra no sols constitueix una celebració de l’art contemporani romaní, sinó que també representa un acte de reivindicació històrica i cultural.
En la seva arrel històrica, RrOMA LEPANT evoca l’èpica Batalla Naval de Lepant (1571), ressaltant el crucial rol exercit pels gitanos esclavitzats d’Espanya i els Rroma d’Itàlia, assignats a remar a les embarcacions. A través d’una instal·lació meticulosament dissenyada, aquesta exhibició dona inici a una reflexió profunda sobre la (in)visibilitat i la valoració de les contribucions del poble romaní a la història i teixit social d’Europa. La seva presència en la història és un recordatori ombrívol de l’esclavitud gitana, un capítol fosc i sovint oblidat.
Artistes com ara Luna de Rosa i Manolo Gómez Romero, entre d’altres, han concebut obres que no sols desafien la invisibilitat històrica del seu poble, sinó que també celebren la seva resistència i contribucions a la societat europea. Cada peça és un testimoniatge de la lluita i la supervivència, així com un crit a reconèixer la influencia gitana en la història europea.
L’elecció del Palazzo Bembo com a seu no és fortuïta. Pertanyent a aquesta rellevant família veneciana, Giovanni Bembo, qui va lluitar a Lepant, representa la connexió tangible entre el passat i el present, i l’exhibició en la seva antiga residència constitueix un acte simbòlic de reclamació de la història.
Aquesta exposició és l’última baula en una cadena d’esforços per part de la comunitat gitana per a assegurar el seu lloc en el centre de la diplomàcia cultural. Des del primer Pavelló Romaní en 2007 fins a exposicions com FUTUROMA i El rapte del Serrallo, els gitanos han emprat l’art com un mitjà per a educar i canviar percepcions.
En reflexionar sobre RrOMA LEPANT, no es pot evitar sentir una barreja d’admiració per la bellesa de l’art gitano, però també embarga la tristesa en contemplar les històries de sofriment que subjeuen en cada obra. És un recordatori que, encara que l’esclavitud gitana pot ser un ressò del passat, les seves repercussions se senten encara avui.
Les obres d’art presentades en l’exposició RrOMA LEPANT no sols són testimoniatges visuals de la rica herència cultural gitana, sinó que també aborden les complexitats històriques i culturals que envolten a aquesta comunitat. Sens dubte, és una poderosa representació que fusiona elements històrics amb l’experiència contemporània d’aquest poble. A més, ofereix una reflexió profunda sobre la història i la identitat romaní, desafiant així la invisibilitat històrica que han enfrontat.
La relació entre l’esclavitud gitana i la Batalla de Lepant s’explora més a fons, llançant més llum sobre un aspecte menys conegut d’aquest esdeveniment històric. En abordar directament aquesta connexió històrica, l’exposició no sols educa al públic sobre l’experiència dels gitanos en el passat, sinó que també promou una major comprensió de les injustícies que encara enfronta aquesta comunitat en l’actualitat.
Quant a la contribució de l’exposició a la consciència pública i al canvi social, RrOMA LEPANT actua com un catalitzador per al diàleg i l’acció entorn de les qüestions que afecten la comunitat gitana en la societat europea.
En oferir un escenari per als artistes gitanos i les seves creacions, la mostra promou les expressions d’aquest col·lectiu i propícia una apreciació i estima més profundes per la seva aportació a la riquesa cultural europea.
RrOMA LEPANT no és simplement una exposició; és una declaració que els gitanos sempre han estat i seran una part integral de la història i el futur d’Europa. És una afirmació que l’art i la cultura són eines indispensables per a la comprensió i el canvi. I, sobretot, és una invitació per a tots a escoltar i aprendre de les veus gitanes que, a través del seu art, ensenyen que la inclusió i el reconeixement no són només possibles, sinó essencials per a una societat veritablement rica i diversa.
RrOMA LEPANT és un projecte de la Fundació Kai Dikhas, en col·laboració amb ERIAC, el Centre de Documentació i Cultura dels Sinti i Roma alemanys, i el Centre Cultural Europeu que es pot visitar fins al proper 24 de novembre.