El 5 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Llengua Romaní, una data reconeguda per la Unesco en què es reivindiquen els drets culturals del Poble Romaní.
La llengua romaní és una llengua indoària que pertany al grup de les llengües indoeuropees. És la llengua tradicionalment parlada pel poble romaní. Encara que existeix una gran diversitat dialectal del romaní, una gran part dels dialectes comparteixen una gramàtica comuna i estan estretament relacionades.
La llengua romaní es caracteritza per ser rica i complexa, amb una llarga història i una gran diversitat dialectal. S’estima que hi ha més de 3,5 milions de parlants natius de romaní a tot el món, encara que aquesta xifra pot variar a causa de la migració i l’assimilació cultural. No obstant això, aquesta ha estat objecte de discriminació i marginació al llarg de la història. Durant segles, els romanís han estat perseguits i exclosos en molts països europeus, també la seva llengua, la qual cosa ha portat a un desús gradual en moltes comunitats, com el cas d’Espanya i la seva variant dialectal, el caló.
La mala salut de la llengua romaní a Europa va instar al moviment associatiu romaní a unir-se i reivindicar la seva protecció. Així, va ser proclamat per la Conferència General de la Unesco l’any 2015, amb la finalitat de promoure una societat més inclusiva i intercultural, així com contribuir al desenvolupament i la recerca de la llengua Romaní en els estats membres.
Enguany, el Pla Integral del Poble Gitano ha commemorat l’efemèride amb una conferència, el 8 de novembre, a la sala d’actes del Palau Macaya, per tal de valorar l’estat de la qüestió acompanyats pel moviment associatiu gitano, el món acadèmic i representats del govern de Catalunya.
Els encarregats de donar la benvinguda i obrir l’acte van ser Manuel Fernández, vicepresident del Consell Assessor del Poble Gitano, Simón Montero, president de la Federació d’Associaciones Gitanes de Catalunya, Mireia Matas, secretaria del departament d’Igualtat i Feminisme, i Xavier Godàs Pérez, director general d’Acció Cívica i Comunitària del departament de Drets Socials.
El primer en parlar va ser Manuel Fernández. El vicepresident del consell, a la seva benvinguda mostrava admiració per les persones que lluiten per protegir i preservar la seva llengua. En aquest sentit, el vicepresident expressava: “cada cop més, em solidaritzo amb les llengües en risc d’extinció”. I va acabar afirmant que “el caló ha sigut un escut protector contra la discriminació i la indiferència”. Seguidament, Montero, va dedicar unes paraules per animar a l’administració i les entitats a defensar la llengua del poble gitano. “Avui és un dia d’orgull perquè defensem la llengua romaní, la llengua del poble gitano”, va emfatitzar el president de la FAGiC. En el seu torn, Mireia Matas va afegir que, des del seu departament, es donarà suport per la recuperació de la llengua del Poble Gitano. “La llengua no és només com parlem, la llengua és com sentim, com cantem, com ballem, la llengua és la nostra cultura, la nostra pàtria, la nostra família, per tant, té tot el sentit, conservar la llengua romaní”, afirmava Matas. Per acabar, Xavier Godàs va exposar la invisibilitat que durant aquests darrers anys que ha patit la cultura gitana, concretament, el cas de la seva llengua. El director d’Acció Cívica apuntava a “la necessitat de donar suport a la llengua romaní per tal de poder incloure-la dins del bagatge cultural d’aquest país i fer-ho, d’una manera quotidiana i sistematitzada”.
La Ponència que tenia com a títol ‘Iniciativa del Moviment Europeu del 5 de novembre Dia internacional de la Romani Chib’, va córrer de la mà de Seo Cizmich, ambaixador honorífic de la llengua romaní per l’associació Kalí Sara, de Croàcia. Cizmich va fer un ràpid repàs als esdeveniments que van portar al reconeixement de la llengua romaní per part de la Unesco i a la implicació del moviment associatiu gitano internacional.
A continuació va tenir lloc la taula rodona d’entitats i experiències en la difusió de la llengua romaní i el caló, on van participar Enerida Isuf de l’entitat Rromanipe’s, María Rubia de l’Instituto Romanó para Asuntos Sociales y Culturales, Antonio Cortés, alumne de la Romano Kher, Pedro Casermeiro de Rromane Siklǒvne, Mercedes Gómez de Lacho Bají Calí, i Noemí Amaya del Servei Nou Barris Conviu. La taula va servir per compartir experiències molt diversificades entorn a la revitalització de la llengua romaní i del caló a nivell local. La taula també va servir per debatre sobre la importància de protegir la variant dialectal del romaní a la península, el caló.
Amb el cafè ja pres, es va passar a la taula rodona institucional. En primer lloc, Sandra Heredia, responsable del Programa per al Poble Gitano, es va sumar a la idea sobre la importància de recuperar la Llengua Romaní com a necessitat prioritària. “La llengua afecta directament a la dignitat de la persona, per tant, recuperar-la ha de ser un repte prioritari, ja que la manera de com es va perdre, atempta contra la nostra identitat”, explicava emocionada.
Tot seguit, Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística del departament de Cultura i Lingüística, va contextualitzar la situació actual de Catalunya amb la llengua Romaní. Vila va exposar que, només, 400 persones parlen la llengua al territori català. Després, Vila va enumerar diversos reptes que hem d’abordar a l’hora de revitalitzar una llengua. El primer, ateny al cos de la llengua, el què diem, conèixer el corpus de llengua. El segon repte apunta a les mentalitats, la dimensió emocional del llenguatge, i respon a la pregunta del per a què aprendre i conèixer aquesta llengua, en quins context s’utilitzarà la llengua i amb quins objectius. Altre dels principals reptes seria identificar a on i com s’aprèn la llengua -de manera formal, no formal i informal-.
Després d’esmentar altres dels reptes, el lingüístic va tancar la seva ponència emfatitzant la importància de generar espais concrets on, les persones que estan aprenent la llengua, puguin practicar-la.
Finalment, Ignasi Xavier Adiego, catedràtic de Lingüística Indoeuropea, va cloure aquesta secció fent una reflexió respecte a la importància que té la llengua. “Per als gitanos, la llengua és el seu territori”, va afirmar. També va advocar per la recuperació de la Llengua del poble gitano. Adiego va explicar que la llengua romaní és la finestra d’accés a la resta dels gitanos d’arreu i, en canvi, el caló és un dialecte que a les generacions actuals els hi queda molt lluny. “Ara”, afirmava el catedràtic, “estem a una era post-caló”. “Per tant, recuperar la llengua del poble gitano és una qüestió necessària i urgent”, va concloure Adiego.
L’Oncle Juan de Dios Ramírez Heredia, amb la passió que el caracteritza, va tancar l’esdeveniment amb paraules plenes d’ànims i esperança, tot compartint recursos i diferents experiències formatives desenvolupades per Unión Romaní, al llarg de la seva dilatada història.
A ritme flamenc, la sala d’actes del CaixaForum Macaya ens va acomiadar amb l’actuació del guitarrista Rafael Perona.