La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya ha acollit una sessió de debat amb diferents agents socials per a analitzar el desplegament de les polítiques públiques dirigides a la població gitana.
Les fortes desigualtats que afronten, a nivell socioeconòmic, les diverses comunitats romanís arreu d’Europa, van conduir a la comissió europea a establir un marc d’acció comuna per als Estats membre. Així neix el marc europeu per a les estratègies nacionals d’inclusió de la població romaní. La Comissió Europea va establir diferents objectius a aconseguir d’inclusió de la població gitana, en el període 2011-2020, en els àmbits d’ocupació, educació, salut i habitatge, i va instar els països membres a desenvolupar les polítiques necessàries per a complir amb aquests objectius.
Després d’un primer període, la comissió europea va reeditar la iniciativa per a la dècada del 2020 al 2030, incloent objectius més ambiciosos i articulant millors elements per a l’avaluació de la consecució d’aquests. A més, van incloure la lluita contra l’antigitanisme com un element central d’intervenció.
A nivell estatal, el ministeri de Drets Socials s’ha encarregat del disseny de sengles estratègies nacionals per a donar compliment a les recomanacions de la Comissió Europea i adaptar la detecció de necessitats realitzada, a nivell europeu, a la realitat nacional. Per a això, ha comptat amb el rol consultiu del Consell Estatal del Poble Gitano, format per les principals entitats gitanes de l’Estat. La primera de les estratègies estatals va veure la llum el 2012, i la segona ha estat aprovada aquest mateix any.
Després de més de deu anys d’aplicació de l’estratègia nacional, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha reunit diferents actors socials, entre els quals es trobaven representants d’entitats gitanes i del Programa del Poble Gitano del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, per a avaluar qualitativament l’impacte i l’operativitat de les recomanacions europees i les mesures establertes en l’àmbit estatal.
Un dels elements més destacats en diàleg establert entre els diferents participants de la sessió va ser la dificultat que representa un marc europeu que insta a desenvolupar estratègies estatals, mentre que la competència per al seu desenvolupament es troba, principalment, en les comunitats autònomes. La falta de governança i lideratge perquè totes les comunitats autònomes generin les seves pròpies estratègies, prenent com a referència el marc europeu o l’estratègia nacional, va ser un altre dels obstacles descrits. A tot això, es va apuntar que la falta d’un diagnòstic rigorós a nivell estadístic, dificulta molt el disseny d’accions i l’avaluació del seu impacte final.
La qualitat participativa de les entitats gitanes va ser un altre dels aspectes sobre els quals es va debatre. Diverses entitats van apuntar les dificultats que tenen per a participar, de manera efectiva, en espais destinats a la generació de polítiques globals i dirigides al gruix de la població però que tinguin en compte la particularitat de les situacions a les quals fa front la població gitana. Igualment, també es va apuntar al fet que la participació en espais centrats en polítiques exclusivament dirigides al poble gitano és, freqüentment, una participació molt restringida en les seves funcions ja que, poques vegades, les administracions faciliten espais per a monitorar la implementació de les mesures dissenyades o l’impacte lograt.
Aquest procés de recollida d’informació forma part d’una avaluació més àmplia duta a terme per la plataforma ERGO (European Roma Grassroots Organisations Network) i està sent desenvolupada en altres països europeus com Romania, Hongria, Bulgària, Ucraïna i la República Txeca. Les conclusions de l’avaluació serviran per a la generació de propostes de millora del marc europeu i seran elevades a la Comissió Europea.