El passat 28 de setembre va tenir lloc la onzena edició del memorial Àlex Seglers, uns premis que tenen com a finalitat reconèixer la tasca feta per persones individuals o entitats en la promoció dels valors que sustentin la convivència a Catalunya i que prenguin com a base comuna el respecte a la diversitat de cultures, de creences, que contribueixin al diàleg entre persones de diverses creences i per la defensa dels drets humans i dels valors del món contemporani.
L’encarregada d’entregar els premis va ser l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, qui va aprofitar per subratllar el compromís de la ciutat en la garantia dels drets fonamentals. També va agrair a les institucions, entitats i persones que fan possible el Memorial tot destacant el seu compromís amb la convivència i la pluralitat.
Els premis col·lectius han recaigut en les entitats AVAN i la Ludoteca Margarida Bedós. A la categoria individual, el jurat ha decidit atorgar el premi, a títol pòstum, a Juana Fernández, una pionera en la lluita pel reconeixement de la dona gitana dins i fora de la seva comunitat. Va ser tot un referent a nivell nacional pel seu activisme reivindicatiu. La seva constància i dedicació van ser claus en el reconeixement a Catalunya del Dia Internacional del Poble Gitano, el 8 d’abril, i també del Dia Internacional de la Llengua Romaní, el 5 de novembre.
El premi el va recollir la seva germana, Dovirgen Fernández, qui va expressar l’orgull de la família pel reconeixement que se’n fa de la Juana. “La seva tasca va ser fer visible a la dona gitana i fer front a les desigualtats que pateixen. La seva trajectòria laboral i política ha estat molt llarga, des dels 18 anys i aquest premi és un gran reconeixement. Que es valori la lluita que ha tingut la meva germana a nivell personal és genial”, va explicar la Dovirgen.
La figura de la Juana Fernández
Va ser protagonista del sorgiment del moviment associatiu gitano. L’any 1990, al costat d’un grup de dones gitanes del barri de Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, va fundar l’Associació Gitana Lachó Bají Calí. La lluita contra el racisme i la defensa del caló i de la llengua romaní van ser el seu leitmotiv.
Incombustible, va ser un dels motors del naixement de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, de la Fundació Privada Pere Closa i de Rromane Glasurǎ. Va formar també part de la junta directiva d’Unió Romaní.
Va col·laborar amb la nostra casa, amb el Pla Integral de el Poble Gitano de Catalunya, des del nostre inici, especialment en l’àmbit de la Dona Gitana i de la Llengua Romaní –va participar a totes les edicions de la formació de formadors de romanò que el PIPG va organitzar–. També va treballar com a mediadora sociocultural pel PIPG a diferents municipis catalans. I part de les polítiques que existeixen a Catalunya per la defensa dels drets del Poble Gitano són fruit del seu esforç i perseverança.
Va ser també la primera dona gitana en ocupar un càrrec institucional a Catalunya com a vice-presidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, espai on, durant vuit anys, va ser la veu de les entitats gitanes en la creació de l’Estratègia Local amb el Poble Gitano a Barcelona.
Coneixedora de que els canvis eren possibles, ho va demostrar a tothom amb la seva energia, la seva vitalitat i la seva altruista dedicació.