Del 10 al 14 de juliol ha tingut lloc, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la XVI reunió biennal de l’Associació Internacional d’Acadèmics del Genocidi que portava com a títol “Autoritarisme i genocidi. Narratives d’exclusió”.
El dia 11 de juliol, el segon dia de les jornades, Memorial Democràtic, la institució catalana que posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius, va presentar el panell titulat “El poble jueu i el poble gitano durant el nazisme i el franquisme. Extermini i persecució”. Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, va ser l’encarregat de moderar la taula i fer la presentació de l’acte. Els ponents van ser Josep Calvet, historiador i cap de Continguts i Projectes del Memorial Democràtic, i Miguel Ángel Vargas, historiador i investigador del poble gitano.
Calvet va realitzar una exposició sobre el franquisme, els jueus espanyols i els que fugien de l’Holocaust a través de l’Estat espanyol. Per la seva banda, Miguel Ángel Vargas va dissertar sobre la relació entre el genocidi del poble gitano sota el nazisme i la situació dels gitanos a Espanya.
A la presentació de l’acte, Font Aguiló era clar en l’objectiu de la sessió, aclarint que la intenció del panell era presentar com els gitanos i jueus espanyols van afrontar el nazisme, el franquisme i la relació entre aquests dos règims, a més de l’increment de repressió que va patir el poble Rom a partir d’aquests règims. En aquest sentit, deia Aguiló, “la dictadura franquista va associar aquest poble a la marginalitat i la delinqüència, i el nazisme els contemplava com a un destorb per a la comunitat nacional”.
Miguel Ángel Vargas, gitano andalús, historiador i investigador, va contextualitzar la seva ponència mostrant les dades de l’any 2022 de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, on exposava que els gitanos viuen, com a mitjana, deu anys menys a Europa, que la resta de pobles. “Si parlem de l’holocaust, ho hem de fer des d’aquesta posició, és a dir, com pot ser que avui dia, a Europa, hi hagi un Poble que visqui deu anys menys que la resta”, deia l’andalús.
“A Espanya, sempre ha voltat la idea que l’holocaust nazi no va arribar, ni va tocar als gitanos espanyols, sinó que el van patir els nostres germans gitanos allà dalt, a Europa”, comentava Miguel Ángel. També, va afegir que aquests qüestionaments de la història estan relacionats amb el fet que no hi hagi cap institució específica que faci recerca sobre el Poble Gitano. “A Espanya no existeix cap departament d’estudis gitanos en cap universitat pública. Això dificulta la trobada d’informació i els qüestionaments de la història”. Per tant, Vargas afirmava, que és mitjançant els activistes gitanos on comencen a accedir i a conèixer els testimonis i la història dels gitanos a Europa.
En aquest fil, l’investigador gitano va fer èmfasis sobre la dificultat que existeix a l’hora de cercar informació dels gitanos Espanyols que van anar als camps de concentració nazi. “Quan em pregunten en espais internacionals sobre la informació dels gitanos Espanyols en camps de concentració, mai aconsegueixo respondre”. No obstant això, el ponent va explicar que durant l’època del nazisme, molt gitanos procedents d’Andalusia, Alacant i Comunitat Valenciana van trobar refugi al Marroc, Tunis i Algèria, donant lloc al que s’anomenen ‘calós moruns’, “famílies que van crear una nova identitat que se suma a la identitat gitana, i així, una nova memòria”.
L’expert andalús també va explicar que la persecució del poble gitano a la península va ser diferent que a la resta d’Europa, malgrat la relació entre el règim franquista i el nazi. Aquí la mirada criminalitzada que es tenia vers el poble gitano va donar lloc a la seva persecució mitjançant la llei de ‘vagos y malenates’ i la fustigació de la Guàrdia Civil, emparada pel seu reglament intern.
Al termini de la seva ponència, Vargas va mencionar que no va ser fins l’any 1980 que Alemanya va reconèixer que els gitanos van ser víctimes de l’odi racial, i no va ser fins l’any 2013 que l’estat Alemà va construir un memorial a Berlín, en memòria de les víctimes gitanes. “Encara hi ha molt per fer, per tal de compensar”, afirmava l’historiador i investigador gitano a les acaballes del seu discurs.
Després de l’exposició de Miguel Ángel Vargas, va tenir lloc la ponència de Josep Calvet, que va parlar sobre la relació entre l’Espanya franquista i l’Alemanya nazi, i va centrar la seva conferència sobre la fugida i diàspora dels jueus sota el règim nazi. Finalment, el moderador, Font Aguiló, va obrir un torn de preguntes on el públic va poder interactuar amb els ponents per tal d’aclarir dubtes i respondre preguntes.