La recerca s’ha centrat en la persecució institucional del poble romaní a Europa i en l’anàlisi de les eines basades en la justícia transicional per abordar les conseqüències de la històrica i sistèmica violació dels drets humans amb les comunitats romanís.
El projecte CHACHIPEN ha tingut com a objectiu promoure el reconeixement de l’antigitanisme i aprofundir en les respostes que, des de l’àmbit governamental, poden oferir-se per a combatre l’antigitanisme institucional. Específicament, el projecte ha valorat la pertinència d’aplicar les eines de la justícia transicional per a abordar l’antigitanisme. Per a això, s’han dut a terme recerques en països com Alemanya, Suècia, Romania i Espanya.
L’enfocament de la justícia transicional serveix per a abordar greus violacions de drets humans en el passat, i se centra en com aquest passat defineix les relacions que es donen en el present entre grups humans que han estat víctimes de violacions de drets humans i les institucions. En última instància, la justícia transicional cerca una la transformació social d’aquestes relacions i la promoció de valors democràtics.
En aquest context, les recerques dutes a terme a Suècia i a Alemanya han servit per analitzar l’impacte de les comissions desenvolupades en tots dos països per a conèixer la història de persecució institucional i establir mesures reparadores. A Romania i Espanya, s’ha analitzat l’impacte actual d’un antigitanismo heretat de períodes previs com la dictadura franquista, aquí, i la dictadura de Ceaucescu o el llarg període d’esclavitud al país de l’est europeu.
El projecte Chachipen acaba de publicar un document on es resumeix les troballes clau i les recomanacions basades en els quatre informes nacionals elaborats. Destaca els punts en comú i les diferències entre aquests quatre Estats, extreu aprenentatges i realitza recomanacions per a futures intervencions polítiques de la Unió Europea en aquest àmbit.
L’informe de l’Estat espanyol documenta la persecució institucional, la violència policial i l’ús dels gitanos com a mà d’obra barata i com a esclaus. L’Informe avalua la relació i l’intercanvi d’informació sobre població gitana entre els estats totalitaris de l’Espanya feixista i l’Alemanya nazi. Desconstrueix el mite que l’antigitanismo institucional va acabar amb la transició a la democràcia i mostra com les manifestacions i conseqüències d’aquest antigitanismo històric són avui molt visibles en aspectes com la segregació residencial i escolar generalitzada de moltes comunitats gitanes a tota Espanya.
Entre les recomanacions, a nivell europeu, es destaca la necessitat de continuar investigant episodis del passat com l’holocaust romaní, l’esclavitud o l’esterilització forçosa de les dones romanís a tota Europa, i complementar-ho amb l’anàlisi de les manifestacions de l’antigitanisme a l’actualitat, com ara la racialització de la pobresa, la segregació i l’exclusió, el biaix racial dels cossos policials, el racisme ambiental i el llegat de l’antigitanisme en l’aplicació de la llei.
Per a l’èxit de les comissions encarregades d’abordar l’antigitanismo en els diferents Estats, el projecte Chachipen identifica com a elements clau la participació de societat civil romaní i acadèmics romanís, l’adaptació d’aquestes comissions a les realitats regionals i locals, la independència operativa del govern per a evitar interferències polítiques, una planificació temporal adequada i la difusió pública dels resultats d’aquestes comissions perquè la societat, en general, sigui coneixedora de la realitat de l’antigitanisme.
Per a conèixer amb major profunditat les conclusions d’aquest projecte de recerca, podeu accedir a la descàrrega de l’informe amb les recomanacions i aprenentatges a nivell europeu, i del resum executiu de l’informe en l’Estat espanyol.
*Imatge del Museu Romaní d’Oswiecim, 2019, ©Association of Roma in Poland