Pere Aragonès s’ha reunit al Palau de la Generalitat amb un grup de dones gitanes per tal d’escoltar les seves experiències i reivindicacions en l’àmbit educatiu.
Les dones han exercit històricament un rol central dins de les comunitats gitanes, tant en l’àmbit econòmic, com al familiar i comunitari, erigint-se en els pilars en els quals se sustenta la cultura gitana. No obstant això, aquestes han de fer front a una triple discriminació en la societat, per la seva pertinença cultural, de classe social i de gènere.
Aquesta forta discriminació es reflecteix en tots els àmbits de la vida de les dones gitanes i, molt especialment, en l’educatiu. Afavorir la presència de les dones gitanes a les universitats és un dels grans reptes de les societats democràtiques, ja que l’educació superior és la principal eina per a aconseguir una millor situació social.
Per això, el President de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha reunit amb una vintena de dones gitanes, estudiants universitàries, per conèixer les seves experiències i necessitats de primera mà. Aragonès va expressar que la seva voluntat és “generar polítiques que no es quedin al paper” sinó que “ofereixin oportunitats per millorar les condicions de vida” de la població gitana.
Entre les joves participants es trobaven estudiants de ciències i tecnologia dels aliments, psicologia, sociologia, educació social, treball social, educació infantil, pedagogia, veterinària i ciències i tecnologies del mar, entre d’altres més. El President de la Generalitat va observar la preferència per escollir carreres de caire més social i educatiu i els va preguntar pel seu paper com a referents. Entre les respostes del grup va ressaltar la necessitat de ser referents no per a les seves famílies i comunitats, sinó per esdevenir referents per a la societat. Aragonès va afirmar que “és important que hi hagi més referents gitanos a qualsevol àmbit professional”, i va matissar, “perquè les barreres són fora (de la comunitat gitana) i la societat necessita aquests referents”.
La conversa es va dirigir, seguidament, cap a la necessitat que les dones gitanes, graduades en estudis socials i educatius, es puguin inserir laboralment fora del món de les organitzacions gitanes, ja que aquesta era la realitat laboral de pràcticament totes les dones presents a la trobada. Entre les propostes van sorgir idees com generar accions afirmatives per promoure la contractació de persones diverses culturalment, o la introducció dels currículums cecs, és a dir, promoure l’ús dels currículums que no inclouen fotografies ni tampoc noms, només l’experiència, i que haurien de servir per evitar moltes discriminacions en l’accés al món laboral.
En aquest sentit, el President de la Generalitat va reconèixer que “el problema és el sistema, i no pas un problema individual”, i va continuar, “no acabem de fer els canvis a nivell de sistema i a nivell d’empreses”.
Després de debatre sobre les opcions laborals, les dones van parlar dels esculls que s’han trobat per poder avançar en el seu camí cap a la universitat. Per a moltes d’elles el principal problema era la segregació escolar de l’alumnat gitano i el baix nivell acadèmic que s’imparteix als centres educatius públics on acudeix gran part de la població gitana. També es va identificar la necessitat de formació del professorat i es va debatre sobre la idoneïtat d’incloure professorat molt més divers.
Les dones també van denunciar que el problema no és una qüestió individual de professors que puguin reproduir una sèrie de prejudicis, sinó que el problema és l’antigitanisme institucional que es reprodueix de manera sistemàtica a tots els àmbits de la societat i que, precisament, s’ha de treballar per trencar aquest antigitanisme més estructural.
La reunió va concloure amb el missatge d’agraïment del president a les dones per fer arribar les seves demandes i amb el compromís que aquestes quedin recollides dins de la cinquena edició del Pla Integral del Poble Gitano, del departament de Drets Socials, que es troba en procés de confecció.