El president Aragonès va refermar el compromís del govern de Catalunya en el treball per materialitzar els drets de les persones gitanes.
El 8 d’abril és el Dia Internacional del Poble Gitano i el govern de Catalunya ha participat d’aqueta commemoració amb una recepció amb representants del Poble Gitano a l’emblemàtic pati gòtic del Palau de la Generalitat. Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, i Carles Campuzano, conseller de Drets Socials, han estat els amfitrions d’aquesta trobada.
El primer a intervenir ha estat el conseller de Drets Socials, qui va recordar l’esperit acollidor de la rebuda d’Alfons V el magnànim als pioners romanís a la península tot llegint el salconduit expedit pel monarca català a Don Juan d’Egipte Menor. “La història del Poble Gitano al nostre país no va ser tan acollidora, afectuosa i amable com a aquelles paraules del Rei, per això estem avui celebrant aquest dia internacional, que és un dia de reivindicació, de reconeixement”, va apuntar Campuzano.
El conseller de Drets Socials també va explicar que el departament es troba en ple procés de reelaboració de les polítiques amb el Poble Gitano, dissenyant el Cinquè Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya i va subratllar que “al costat de tot el que té a veure amb les polítiques de reconeixement, hem de posar molt l’accent al costat de les condicions materials, en l’àmbit de l’educació, en l’àmbit del treball o l’accés a l’habitatge i en l’exercici ple de la ciutadania per part de les persones gitanes”.
A continuació va intervenir Mercedes Porras, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, entitat que treballa per l’èxit educatiu de la població gitana. “El 8 d’abril celebrem el que ens uneix i el que fa de nosaltres un poble únic. Units volem festejar quelcom que va més enllà d’un himne, una bandera i, fins i tot, més enllà d’una llengua. Commemorem el que ens dona la clau de la nostra descendència cultural, el sentiment de pertinença”, va compartir Porras.
Seguidament, la presidenta de la fundació va exhortar al públic a participar en la construcció conjunta d’una societat on els gitanos i gitanes formin part en igualtat de condicions. “Partim d’una situació de desavantatge amb la resta de persones, i això no és per voluntat pròpia”, va recordar, “però la història serveix per construir futur, i en aquesta construcció haurem de demostrar els esforços com a comunitat i no defallir, una construcció en positiu, sense oblidar d’on venir, però fent passes endavant”.
Després de les reflexions de la Mercedes Porras, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va manifestar el reconeixement del govern català a la història gitana. “Avui el Poble Gitano forma part indissociable de la nació catalana, amb una història en què ha hagut moments d’esplendor i prosperitat compartida, i també moments de repressió i discriminació sistemàtica que, com a institucions del país, hem reconegut”, i va concloure el president, “la nostra voluntat és el ple reconeixement del Poble Gitano a Catalunya”.
A més de reconèixer el paper destacable del Poble Gitano a Catalunya per la seva “aportació a la cultura, per l’aportació a la manera de ser i per l’aportació a la nostra història”, el president Aragonès va insistir en que “aquest reconeixement no serviria de res si no treballem activament, materialment i de forma efectiva els drets de totes les persones del país, també de totes les persones gitanes de Catalunya. I per això el govern de la Generalitat de Catalunya hem treballat mitjançant el Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya”.
Aragonès va emfatitzar que la intenció no és desenvolupar “un conjunt de mesures o polítiques públiques que fem des del govern de Catalunya cap al Poble Gitano, sinó que ha de ser una construcció col·lectiva, un projecte en el que els autors i autores, els protagonistes, siguin els gitanos i gitanes de Catalunya i les institucions del nostre país”.
Després del discurs del president i de la tradicional fotografia de família, com a gest de respecte, l’Oncle Lico va obsequiar al president de la Generalitat amb un mocador amb els colors de la bandera gitana. Tot seguit, va tenir lloc una conversa més informal entre els diferents representats del govern i els representants del moviment associatiu gitano.
El Dia Internacional del Poble Gitano
En el Dia Internacional del Poble Gitano es commemora el Primer Congrés Internacional Romaní que va tenir lloc un 8 d’abril de 1971 a Londres. En aquell moment, les comunitats romanís de tota Europa afrontaven una situació molt precària. Els judicis de Nuremberg i l’Europa que es va construir després de la Segona Guerra Mundial van negar el genocidi que els nazis havien dut a terme amb la població romaní del centre i est del continent. L’antigitanisme continuava reproduint-se de la mateixa manera. Els romanís eren discriminats en tots els àmbits de la vida social, econòmica i cultural, eren perseguits i assetjats pels cossos policials de diferents països i, el més preocupant, continuaven produint-se pogroms i assassinats de persones romanís pel simple fet de pertànyer a la comunitat.
En aquest escenari van sorgir diferents iniciatives associatives i polítiques per a defensar-se de l’antigitanisme a nivell internacional. Aquestes iniciatives van ser liderades per persones com Matéo Maximoff, Vanko Rouda, Jarko Jovanovic i Radja Rudikova. La seva intenció era aconseguir el reconeixement del Consell d’Europa i de l’UNESCO mitjançant la convocatòria d’un congrés internacional en el qual participessin els líders intel·lectuals romanís de cada país.
No obstant això, les negociacions s’eternitzaven sense que es fes realitat tal congrés. I així, en 1971, l’activista i líder del consell gitano britànic Grattan Puxon va plantejar una reunió preparatori del congrés entre el 8 i 12 d’abril, una reunió preparatòria que finalment, per unanimitat dels participants, es va convertir en el Primer Congrés Internacional Romaní.
Aquesta trobada va servir per a consagrar la unitat del Poble Romaní a nivell internacional per a la defensa dels drets humans i la lluita contra el racisme. Allà es van instaurar els senyals identitaris d’un poble, com són la bandera i l’himne. També es va establir la cerimònia del riu en memòria i homenatge de les persones romanís assassinades a mans dels nazis. També es va decretar que, a partir d’aquell dia, el 8 d’abril fos un dia per a denunciar el racisme i reivindicar la identitat transnacional del poble gitano, el Dia Internacional del Poble Gitano.