Arribada a Europa

Més que no pas la certesa de l’origen, els estudiosos i les estudioses coincideixen en el fet que els gitanos procedeixen de l’Índia. Van sortir, ara fa mil anys, de la zona del Punjab, a l’Índia, de la riba del riu Indo o, potser, del riu Ganges.

Els lingüistes van ser els qui en van descobrir la procedència, ja que la llengua que parlen els gitanos, la llengua romaní, és una llengua de la família de l’indoeuropeu i el seu vocabulari i la seva gramàtica estan estretament relacionats amb algunes de les llengües vives actuals de l’Índia, tals com l’hindí, el panjabi, el gujarati, el rajastaní i, especialment, el sadrí.

Així mateix, a través dels préstecs lingüístics que anaven adquirint, s’han sabut els llocs d’estada i viatge dels gitanos per Àsia i Europa.
L’aportació més recent i documentada sobre l’origen dels gitanos ens arriba de la mà del professor Marcel Courthiade. Ell, conjuntament amb altres investigadors, proposen que l’origen dels gitanos es troba a la ciutat de Kannanj, a la riba del riu Ganges, i que està prop de Kanpur, al nord de l’Índia. Es basen, fonamentalment, en el text d’Al’Uthi que explica que el 21 de desembre de 1018 Mahmoud de Ghazni envaeix la ciutat de Kannanj i captura tota la població: 53.000 habitants “rics i pobres, rossos i negres” que després s’emportà a Ghazni (actual Afganistan). Des d’aquí començarà el seu viatge per Àsia i Europa.

Llegendes, contes, textos i relats de viatges i, darrerament, investigacions d’historiadors i lingüistes, segueixen buscant el perquè del l’èxode dels gitanos. Fins ara, només tenim la relativa certesa que van sortir de l’Índia fa uns mil anys.

Les primeres notícies escrites sobre gitanos a Europa occidental comencen a Grècia:

Existeixen documents de 1370 que ja parlen de l’esclavitud de Valàquia i Moldàvia (actual Romania). A partir de l’any 1415 es troben nombrosos documents que descriuen l’arribada i presència dels gitanos a tots els països d’Europa, que s’estenen ràpidament en grups d’entre 25 i 125 persones, liderades per caps que es fan anomenar comtes, ducs o voivodes i que tenen salconduits i cartes dels reis i emperadors.

Durant el segle XV, els gitanos gaudirien de privilegis i de bon tracte, ja que es movien com a peregrins, exceptuant els que, en passar per Moldàvia i Valàquia, eren empresonats i reduïts a esclaus.