El dissabte dia 24 de maig vam assistir en la Fira Literal de Barcelona a una conversa, organitzada per la Fundació Secretariat Gitano, amb quatre persones de diferents àmbits, edats i trajectòries sobre com l’art, la literatura, concretament, i la llengua han influenciat i contribuït a les cultures d’Espanya i de Catalunya.
L’Espai Bota, situat en una de les naus industrials del recinte de Fabra i Coats, es va tornar en un espai íntim i pròxim gràcies a la conversa que es va encarregar d’obrir Gonzalo Montaño Peña, musicòleg i membre de la Fundació Secretariat Gitano. Ens va parlar de la contribució gitana a la llengua i a la literatura espanyola a través de produccions i gestos purament gitanos i de la inspiració que aquesta cultura gitana ha exercit en grans escriptors de la llengua espanyola.
Francisco Suárez Montaño, director d’escena, dramaturg i escriptor, va iniciar la seva intervenció realitzant una profunda reflexió sobre la pròpia cultura com a lloc comú de l’ésser humà i les seves interrelacions, i de l’art com a mitjà d’expressar i comprendre la realitat, d’entendre i significar el món. “La història paral·lela de la història oficial és la Història de l’art”, va definir el director d’escena. “La comunitat gitana també ha contribuït i aportat la seva visió al món. L’art gitano, la seva música i la seva dansa, són les lletres del Cant flamenc. Aquest és el nostre patrimoni que oferim al món; en aquestes lletres està recollida la vida del gitano i de la gitana”. Va parlar i va confirmar com un home de cultura pot desgranar les estructures i bases d’un país com Espanya, de la seva societat, del seu llegat i herència, del seu present i futur que cal mirar des de la consolidació de la diversitat de mirades i expressions que també han estat i són gitanes.
Seguidament, va prendre la paraula Sandra Carmona, il·lustradora i fundadora de l’editorial Altramuz, qui va compartir la seva experiència personal i les motivacions que li van portar a tirar endavant una editorial pensada per a compartir la cosmovisió gitana des del món de la producció literària. “M’han fet consumir la meva pròpia cultura sense sentir-me en absolut reflectida en ella. Han fet que la meva identitat no sigui reconeguda per mi mateixa. S’ha creat una narrativa dolenta i tòxica. La nostra narrativa, la nostra realitat, la nostra història ha estat creada des de les instàncies més cíniques i falses que he comprovat continuen existint avui dia”, va denunciar l’editora. “Des de l’editorial Altramuz volem que la societat, ara, consumeixi la meva mirada com a gitana, feta per mi i els meus. Una narrativa que ha de ser intercultural i feminista”. Sandra va continuar descrivint l’editorial com a “res usual”, donat que té connexions i xarxes creades en molts àmbits com l’universitari, l’associacionisme o les escoles, una aposta per “la interconnectivitat a la recerca d’una col·lectivitat amb major diversitat i compromís que vol continuar publicant per a teixir xarxes i construir la contra narrativa perquè definitivament desaparegui aquesta altra narrativa falsa i nociva que s’ha creat a partir, i malgrat nosaltres els gitanos i les gitanes”.
Ens va parlar, al final, Rafael Silva, estudiant de filosofia i col·laborador de la Romanó Kher, sobre la importància de la llengua romaní en la construcció de la identitat del poble gitano. “La pèrdua de la nostra llengua Romaní es viu com un trauma”, va apuntar Silva. “Des de la Romanó Kher volem recuperar la nostra llengua, perquè ella és el nostre baluard fonamental per a poder continuar construint la nostra pròpia identitat. La llengua romaní és la nostra història i testimoni del nostre camí. En la seva llengua estan les arrels històriques del poble gitano”, va compartir Rafael, qui va aprofitar per a presentar el Diccionari Romaní-Catalá, un primer i únic diccionari que construeix la unió entre aquestes dues llengües. Silva va concloure amb precisió emocional que “és un deute històric que des de les institucions s’aporti el suport i l’energia envers la nostra llengua; una responsabilitat històrica i política de l’Estat espanyol envers nosaltres i nosaltres, envers el nostre poble. Se’ns deu i és necessari”.
Després d’unes breus paraules de Gonzalo es va donar per finalitzat oficialment una conversa els ponents van allargar, ja al carrer, fent extensiva la participació de les persones que van assistir a l’acte i oferint-los l’oportunitat d’aprofundir en moltes de les idees que es van compartir en el debat.
Indubtablement una tarda profitosa i plena d’aclariments de la nostra cultura i societat actual.