El Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona va acollir dissabte 17 de maig l’acte central d’un projecte que reivindica la memòria del poble romaní mitjançant el teatre.
Mhe-Roma és un projecte europeu que vol donar resposta a la invisibilitat i el poc reconeixement que té el genocidi romaní, el Samudaripen, entre la població en general, però principalment entre el jovent.
Per a reconèixer, dignificar i difondre la memòria de les víctimes de l’Holocaust, un dels episodis més dolorosos de la història del poble romaní, Mhe-Roma utilitza el teatre social per tal d’arribar als joves amb un missatge clar i reivindicatiu. Així ho explicava Seo Cizmic, un dels promotors del projecte, en la presentació de l’acte. “A la majoria de les víctimes els hi ha costat molt parlar d’aquest episodi, i molts d’ells al final ho han fet a través de l’art, com ara Ceija Stoika o Papusza. I nosaltres també volem explicar la història a través de l’art, volem que arribi als més joves. De vegades no és fàcil parlar de l’Holocaust perquè fa mal, per això volem arribar als joves a través del teatre”, argumentava Cizmic.
També en la benvinguda institucional van participar Jaume Romero, director d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials, i Gina Pol Borràs, secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminisme.
Jaume Romero va refermar el compromís del departament amb el poble gitano i la lluita contra l’antigitanisme. “No podem avançar cap a una societat veritablement cohesionada i democràtica si amaguem la memòria d’un poble que ha estat perseguit, estigmatitzat i invisibilitzat al llarg dels segles. Reivindicar el Samudaripen és també reconèixer l’aportació valorosa del poble gitano a la nostra societat i és un pas essencial per construir una ciutadania inclusiva, justa i igualitària”, va afirmar el director d’Acció Cívica i Comunitària.
Tot seguit, la secretària d’Igualtats va subratllar la importància de reconèixer i reparar la memòria del poble gitano i evitar que episodis com el Samudaripen quedin en l’oblit i, a continuació, va compartir el compromís del govern de Catalunya per a “desenvolupar totes les polítiques que siguin necessàries, des de qualsevol àmbit d’actuació, per tal que l’antigitanisme desaparegui del panorama”.
El projecte Mhe-Roma, que és compartit amb les entitats italianes Roma Onlus i L’isola che c’e, i Kali Sara de Croàcia, arribarà al seu punt àlgid el proper 2 d’agost, Dia Internacional en memòria de les víctimes del Samudaripen, amb un acte molt simbòlic a Uštica, Croàcia, el camp d’extermini annexat a Jasenovac, on s’estima que van ser assassinats més de disset mil gitanos i gitanes.
Les diferents entitats que participen al projecte han format a joves de tots tres països en les arts escèniques, a més d’apropar-los la història romaní, especialment la del Samudaripen. A Uštica, cadascun dels grups representarà una peça teatral centrada en la vida de diferents personatges romanís que es van resistir a la barbàrie nazi.
El passat dissabte, el grup dinamitzat per l’entitat Nakeramos va presentar en l’acte del Convent de Sant Agustí la peça teatral ‘Naj sen bistarde’ (‘No ser olvidados’) sobre la genial poetessa Bronisława Wajs, més coneguda com a ‘Papusza’, una representació que es va emportar una emotiva i tancada ovació de tot el públic.
Abans, però, de gaudir de la representació teatral, l’entitat gitana, en col·laboració amb el Consell Assessor del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya i el Consell Municipal del Poble Gitano, va reconèixer la figura del Veljko Kajtazi, membre fundador de l’organització Kali Sara i representant parlamentari de les minories nacionals a Croàcia.
Manuel Fernández, vicepresident segon del Consell Assessor del Pla Integral del Poble Gitano va fer entrega al parlamentari croat d’una Ram Kalí, una vara gitana, en signe de respecte a la seva trajectòria en la que destaca la seva feina per a la defensa i promoció de la llengua romaní.
La jornada va comptar també amb una taula per reflexionar sobre les estratègies de resistència per fer front a l’antigitanisme social i cultural des dels àmbits laboral, educatiu i polític. A la taula van participar Sonia Rodríguez, secretària nacional de la UGT de Catalunya, Miguel Ángel Franconetti, cap de l’Àrea de Suport a la Promoció de la Fundació Privada Pere Closa, i Fernando Macias Aranda, director de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya.
Tots tres van compartir, des de la seva experiència professional, quines són les principals barreres que afronten les persones gitanes i quines accions són necessàries per tal de facilitar la inclusió de la població gitana i l’eliminació de l’antigitanisme. Entre les seves propostes, dins l’àmbit laboral, es trobaven la inclusió de clàusules protectores dins dels convenis col·lectius; a l’àmbit educatiu, prendre mesures contra la segregació escolar i el desenvolupament d’accions afirmatives que igualin la situació de l’alumnat gitano amb la resta de la població escolar com ara l’acompanyament personalitzat, millorar l’orientació acadèmica i els programes de beques; i dins l’àmbit polític, incidir en la creació de noves lleis que corregeixin de manera efectiva les persistents discriminacions.