El 24 de març va tenir lloc a Zagreb la conferència internacional “Dret (consuetudinari) romaní: tradicions i cultures jurídiques romanís”.
El Poble Romaní sempre ha tingut una estructura comunitària forta i sòlida, i per les dades que posseïm, podríem dir que aquesta condició es dona des de la sortida de l’Índia fa més de mil anys. Aquest sentit comunitari ha permès, d’una banda, la supervivència de la nostra cultura, però també que poguéssim contribuir a la societat amb el nostre art, les nostres tradicions i la nostra cultura. I avui dia, el nostre poble continua mostrant la seva resiliència i riquesa cultural.
Si bé encara no està formalitzat, el dret consuetudinari romaní sempre ha representat una forma de resistència i supervivència malgrat els obstacles imposats per les regulacions dels estats. Durant segles, després de la diàspora, els romanís no vam tenir l’oportunitat de reunir-nos, de compartir experiències, però, sorprenentment, malgrat l’aïllament, vam mantenir intactes els nostres valors, tradicions i llengua, un testimoniatge de la nostra força que mai s’ha perdut.
No obstant això, massa sovint veiem com el món s’apropia de la nostra cultura sense donar-li el degut reconeixement. És hora de valorar i defensar el nostre llegat, és hora d’escriure la nostra història, de comptar les nostres tradicions, no com una memòria passiva, sinó com un acte de recuperació del nostre.
En aquest context, l’organització KALI SARA, va organitzar una conferència centrada en el dret consuetudinari de la població romaní i el seu paper en la capacitat de resistir a les persecucions sofertes. La conferència va comptar amb la participació d’entitats de 17 països europeus, entre els quals hi havia representació catalana gràcies a Rromano Kher.
L’objectiu de la conferència científica, professional i internacional “Dret (consuetudinari) romaní: tradicions i cultures jurídiques romanís” va ser explorar i presentar aspectes clau del dret consuetudinari romaní, buscant promoure canvis significatius. A través de la “Resolució de Zagreb”, es va convidar a tots els participants a treballar junts per a millorar la situació jurídica del poble romaní.
La conferència va ser organitzada pel diputat Veljko Kajtazi, president del comitè organitzador compost per representants de 13 països europeus, l’Aliança dels Roma en la República de Croàcia “KALI SARA”, el Parlament croat i el Consell de les Minories Nacionals del Govern de la República de Croàcia.
La reunió va ser inaugurada pel vice-primer ministre, ministre de l’Interior i president de la Comissió de Seguiment per a l’aplicació del Pla Nacional per a la Inclusió dels Romanís, Davor Božinović, juntament amb altres destacats representants com Ivan Malenica, vicepresident del Tribunal Constitucional de la República de Croàcia, i el President de l’Acadèmia Croata de Ciències i Arts, Velimir Neidhardt. Una trobada que va representar una etapa fonamental en la batalla pels drets del nostre poble.
La conferència es va dividir en dues sessions principals: “Dret consuetudinari dels romanís” i “Trobades dels romanís amb les institucions jurídiques”. Durant el primer panell, els experts van discutir la importància del dret consuetudinari per a la supervivència i la identitat dels romanís, i el seu impacte en les comunitats romanís, especialment les dones i la tradició. El segon panell va examinar les interaccions entre els romanís i les institucions legals, explorant els desafiaments històrics, legals i socials que continuem afrontant.
Més enllà de compartir elements culturals i històrics, al llarg de la jornada es va reivindicar amb força el reconeixement a la nostra identitat, als nostres drets i a exercir una cultura viva, vibrant i que, sobretot, mereix respecte; una cultura que no ha de ser entesa únicament com una herència del passat, sinó com la base d’un futur de dignitat i justícia.
Entre les conclusions de la jornada va destacar fonamentalment la necessitat de promoure un sistema jurídic que reconegui les especificitats del poble gitano, de fer un pas endavant cap a l’afirmació de la nostra identitat, del seu reconeixement i la lluita pel nostre dret a ser.
Les jornades van ser l’escenari perfecte per a sentir la veu d’una cultura forta, amb principis ferms que exigeix ser escoltada, respectada i valorada. Cada reflexió i cada discussió mantinguda al llarg de la jornada va ser una demostració de la nostra força col·lectiva. Ja no podem permetre que la nostra existència sigui ignorada o explotada, és hora d’afirmar el nostre dret a ser protagonistes de la nostra història.
Les institucions, la societat i les generacions futures han de comprendre que el nostre poble té una història, una cultura i un dret que ha de ser respectat. Estem disposats a fer un pas més, amb determinació, per al reconeixement dels nostres drets. La nostra lluita és un acte de dignitat, justícia i esperança en un futur en el qual el poble romaní pugui viure lliure i respectat. El nostre dret a ser escoltats ja no és negociable. És hora de fer un pas decisiu.
La nostra dignitat no és negociable. La nostra cultura no és un souvenir per a lluir-se, és una arrel profunda que mereix respecte.
Khetane sam maj zorale. Units som més forts.