Barcelona es converteix en epicentre del debat sobre equitat sanitària mentre experts adverteixen sobre barreres invisibles que comprometen l’atenció mèdica.
El sistema sanitari català, universal en teoria, però fracturat en la pràctica, enfronta una crisi silenciosa d’equitat que amenaça els seus fonaments. Aquesta realitat va quedar exposada durant la trobada «Una mirada a les discriminacions des de la Salut» celebrada en el Districte Administratiu de Barcelona el passat 27 de febrer, on la contradicció entre els ideals proclamats i l’experiència viscuda per les poblacions vulnerables va definir el debat.
Fernando Macías Aranda, director de L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND), no va dubtar a assenyalar la gravetat de la situació. “Els patrons d’exclusió sistemàtica continuen sent una realitat preocupant en el nostre sistema sanitari” i va subratllar la urgent necessitat de desenvolupar protocols intersectorials que garanteixin una atenció veritablement equitativa.
El debat va adquirir major profunditat quan Gina Pol Borràs, secretària d’Igualtat d’oportunitats, va compartir una realitat inquietant: molts pacients es veuen obligats a ocultar aspectes fonamentals de la seva identitat durant les consultes mèdiques. Aquest silenci autoimposat, va explicar Pol Borràs, no sols erosiona la confiança metge-pacient, sinó que pot comprometre greument la qualitat i efectivitat del diagnòstic i tractament.
A mesura que el debat s’intensificava, Jordi Baroja, representant de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, va qüestionar la tendència del sistema sanitari a patologitzar la diversitat humana, convidant a replantejar paradigmes i adoptar enfocaments veritablement inclusius.
El testimoniatge d’Iván Cano, de Salut Mental Catalunya, va posar el focus en una altra dimensió crítica: l’estigma associat als trastorns mentals. Segons va explicar, aquest estigma transcendeix les parets hospitalàries i es converteix en una barrera que limita severament les possibilitats d’integració social i laboral de les persones afectades.
Les intervencions de Paula Rossi, de Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i Mario Robles de Comitè 1r de Desembre van complementar l’anàlisi exposant com les traves burocràtiques i l’absència de serveis especialitzats perpetuen l’exclusió de poblacions particularment vulnerables. Les seves exposicions van detallar les dificultats específiques que enfronten comunitats com la gitana i els col·lectius migrants per a accedir a serveis sanitaris adequats a les seves necessitats i contextos culturals.
El tancament de la trobada va córrer a càrrec de Sònia Guerra López, secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme, qui va presentar les línies mestres d’un pla d’acció comprensiu. La proposta, que inclou unitats mòbils d’atenció hospitalària i programes formatius en diversitat cultural, representa la resposta institucional als desafiaments identificats durant la jornada.
Aquesta trobada va reflectir les tensions globals que defineixen el complex equilibri entre salut i igualtat en societats cada vegada més diverses. Mentre Catalunya avança en la seva tradició de polítiques progressistes, el veritable desafiament roman: transformar les intencions declarades en canvis tangibles per als qui experimenten la discriminació no com a concepte abstracte, sinó com a barrera cap a una plena inclusió.