El procés de restauració dels murals dibuixats per Helios Gómez, per a convertir una cel·la de La Model en oratori, es troba en la seva fase definitiva.
En el cor de Barcelona, sota les capes de pintura blava i blanca que van ocultar la seva història durant gairebé tres dècades, està ressorgint una obra d’art carregada de simbolisme i memòria. En un esforç conjunt del Departament de Cultura de Catalunya a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), han començat els treballs per a redescobrir i preservar les pintures murals de la icònica Capella Gitana de la presó de La Model.
Oculta des de finals del segle XX, la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria guarda en els seus murs un testimoniatge pictòric de les lluites i creences dels presos que allà van residir. Coneguda com la Capella Gitana, la cel·la, de tot just 7,6 metres quadrats, va ser transformada en 1950 en un vibrant oratori pel pintor, cartellista i poeta gitano Helios Gómez. Les pintures, que retraten a la Verge de la Mercè i al Nen amb trets romanís, constitueixen un homenatge no sols als presos, sinó també a la patrona de Barcelona.
Una recuperació meticulosa
El projecte, dividit en quatre fases, ja ha superat la seva primera fita: els estudis preliminars que van confirmar l’existència de pintura mural en tota la cel·la, inclòs el sostre. Actualment, es troba en la seva segona fase, la més delicada i tècnicament desafiadora: el descobriment de les pintures originals. Aquest procés, que durarà aproximadament tres mesos, implica eliminar mil·límetre a mil·límetre les capes de pintura superposades amb una precisió gairebé quirúrgica.
«La rigidesa de les capes superposades i la seva forta adhesió fan que aquest treball sigui extremadament complicat. Cada moviment ha de ser calculat per a no danyar les pintures originals», expliquen des del CRBMC. A més de l’ús de fotografia digital i radiacions diverses per a documentar el procés, es realitzarà una fotogrametria 3D del conjunt mural una vegada que les pintures siguin completament descobertes.
Cap a la restauració i la conservació
La intervenció no acaba amb el descobriment. En la tercera fase, les pintures seran restaurades per a retornar-los la seva esplendor original. Posteriorment, en la quarta i última etapa, es desenvoluparà un protocol de conservació preventiva que garanteixi la seva preservació a llarg termini. Una vegada finalitzat el procés, l’espai serà integrat en l’Espai Memorial de La Model, un projecte més ampli dedicat a honrar la memòria històrica.
Un testimoniatge de resistència
La Capella Gitana no és només una obra d’art; és un símbol de resistència i d’identitat. Helios Gómez, defensor acèrrim dels drets de la seva comunitat i dels valors de la justícia social, va transformar aquesta cel·la en un refugi espiritual i cultural per als qui enfrontaven les penúries de la presó. A través dels seus pinzells, va narrar una història d’esperança enmig de l’adversitat, immortalitzant a la Verge de la Mercè com a protectora dels oprimits.
Encara que les pintures van ser cobertes sota el pretext de motius higiènics en 1998, el seu redescobriment marca un moment crucial per a la cultura i la memòria col·lectiva de Barcelona. Les fotografies antigues de dos dels murs permeten albirar el que aviat es revelarà completament: una obra mestra que, malgrat el seu confinament, mai va perdre la seva veu.
En tres mesos, quan les pintures vegin novament la llum, no serà només un triomf de la restauració artística, sinó també un recordatori poderós de la capacitat de l’art gitano per a resistir, persistir i transcendir el temps.