Al llarg d’aquest any, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació de la Generalitat de Catalunya, amb el recolzament i suport de les entitats gitanes, ha desenvolupat tot un seguit d’actuacions per recordar les víctimes de l’ordre de ‘Presó General de Gitanos’ de 1749 i analitzar els efectes de l’antigitanisme a l’actualitat.
Per primera vegada, i de forma oficial, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa diferents accions i activitats per recuperar i reconèixer la memòria oblidada del projecte d’extemini del poble gitano, el Baró Estardipen, i reforçar la lluita contra l’antigitanisme per part de les institucions catalanes.
El departament d’Igualtat i Feminismes, mitjançant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, ha organitzat diferents actuacions a tot el territori català per tal d’apropar a la ciutadania el capítol més gris de la història de poble gitano a Catalunya. I és que aquest és un episodi de la història molt poc conegut i divulgat.
L’any 1749, després de més tres-cents anys de presència gitana als regnes pre-hispànics i milers de lleis tractant de reduir la seva particularitat cultural, els governadors van decidir exterminar-los empresonant a tota la població gitana, separant els homes de les dones i els fills i filles de les seves mares i obligant-los a treballar com a esclaus fins a la seva mort.
Catalunya va ser la segona regió on més població es va ser empresonada, darrera d’Andalusia, amb un total de 686. Les dones i els seus fills i filles menors de set anys van estar reclosos al Convent de Sant Agustí. Els homes i nois majors de 7 anys es van destinar al treball a obres públiques.
L’indult no va arribar fins l’any 1765 amb el monarca Ferran VI, signatari l’ordre d’extermini, ja mort. Es desconeix completament quantes persones van aconseguir sobreviure a setze anys de captiveri i esclavitud.
Per facilitar la divulgació d’aquests fets històrics, els jardins del Palau Robert han acollit al llarg d’un mes una exposició amb informació detallada sobre el projecte d’extermini amb un especial èmfasis en les vivències de les dones.
També, amb l’objectiu de conèixer millor com impacta l’antigitanisme en les dones gitanes i donar visibilitat a la lluita i el moviment feminista gitano, s’ha portat l’obra de teatre ‘No soy tu Gitana’ a les ciutats de Girona, Lleida, Manresa, Mataró i Tarragona. Aquest monòleg teatral desmunta l’imaginari construït històricament al voltant de la dona gitana. A més de l’escenificació, el públic també va poder gaudir d’un debat amb la protagonista, Sílvia Agüero, i diferents representants del moviment associatiu gitano.
La clausura dels actes commemoratius es van iniciar amb una visita a l’exposició de la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, i la secretària general del departament d’Igualtat i Feminisme i presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra López.
Seguidament, Sònia Guerra va obrir oficialment l’acte reclamant la importància dels fets i la necessitat de convertir-lo en patrimoni històric de Catalunya. “Aquesta data és ha de ser reflectida en la historia per difondre i per recuperar la memòria històrica, per reconèixer el racisme i la violència que es va cometre contra el poble gitano i per sensibilitzar a la ciutadania perquè això no torni a passar”.
A continuació, l’advocada Pastora Filigrana va fer una ponència en la que va repassar com la història ha deixat a les dones i els homes gitanos en una situació de sistemàtica vulneració dels drets socials. “La història passada viu en les nostres realitats. D’aquelles pluges, aquests tolls. Cal conèixer al poble gitano. Les situacions d’injustícies socials que han patit són les que han portat a la població gitana al punt on es troba”, va apuntar Filigrana. L’advocada va acabar reivindicat que “per a ser subjectes en igualtat de drets no has d’abandonar la teva forma de vida i idiosincràsia, no has de deixar de ser gitano o gitana”.
Tot seguit, Pastora Filigrana va participar en una taula rodona acompanyada de Paqui Perona, presidenta de l’associació de dones gitanes Rromane Glasurǎ (Veus Gitanes), Enerida Isuf, col·laboradora de l’ Associació Rromanipe’s, i Mariví Cortés, col·laboradora de l’entitat Espai Escola Dominical Undebel. La moderació de la taula va córrer a càrrec de Maria Rubia, presidenta de l’Associació Intercultural Nakeramos. Entre les conclusions de la taula es troba que el feminisme gitano és diferent del feminisme majoritari i occidental i que aquest troba la seva base en la resistència de la dona gitana en la lluita per a sobreviure a la persecució de l’estat i la societat en general. La taula també va reclamar que no s’ha de deixar de ser gitana per a ser feminista, tot denunciant la fal·làcia antigitana que apunta al poble gitano com un poble masclista per naturalesa. Així, Mariví Cortés va tancar la taula citant a la seva pròpia filla: “La meva família, el meu pare, no em talla les ales, me les construeixen”.
Finalment la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, va tancar l’acte cridant l’atenció sobre la importància de “conèixer la veritat per a entendre-la i reparar-la”. “Prendre consciència de la realitat ens permet transformar-la i fer justícia. Tot i que ens fa conèixer una part molt fosca de la nostra història, però això ens fa obrir camí a una història millor, a un futur millor”, va concloure la consellera.