El Centre Cultural Gitano de La Mina dedica aquesta 34ena edició del festival a celebrar la figura del cantaor i lletrista Juan de la Vara.
Dissabte passat 6 de juliol el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya va ser testimoni excepcional del 34è Festival de Cante Flamenco de La Mina, una trobada ja habitual entre el flamenc, la cultura gitana, el barri de La Mina i la societat catalana.
El festival de La Mina s’ha convertit en una referència en la programació de flamenc a Catalunya, un iniciativa que va néixer, en 1991, impulsada per l’anterior president del Centre Cultural Gitano, Rafael Perona, amb la intenció d’acostar el flamenc als veïns de La Mina que, per diferents factors socioeconòmics, mancaven i manquen d’igualtat en l’accés a la cultura.
En aquesta ocasió, el festival va voler homenatjar la figura de l’emblemàtic cantaor Juan de la Vara, veí del barri de La Mina i figura imprescindible del flamenc a la Catalunya del segle XX. Als seus 94 anys d’edat, el ressò de la seva gola i el seu gran fer en la creació de lletres continuen sent recordats pels aficionats.
Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano de La Mina, va compartir la importància de Juan de la Vara. “És una persona del barri de tota la vida, des que es va crear La Mina. És un home nascut a Barcelona, amb una carrera artística extraordinària. Va gravar un disc amb Paco de Lucía, ha treballat amb Camarón, amb Marchena, amb Valderrama, amb la Niña de los Peines”, però, va matisar que “no té el reconeixement que realment es mereix”.
A més de reconèixer la seva figura, per a Perona aquest homenatge “també reivindica el flamenc d’aquí, de Catalunya, el flamenc que neix dels gitanos, en barris segregats”, i va lamentar que “des de les administracions no se li dona gens d’importància i visibilitat”.
Els primers a pujar a l’escenari van ser Tuto Fernández, José de la Miguela, Carmen Amador, Paco de Mode, Luís el Granaíno i Costi el Chato, els quals van aconseguir embriagar al públic i preparar-los per al que quedava per vindre.
Vicente Soto, que arribava en substitució de la convalescent Macanita, va demostrar que continua atresorant el millor cant d’una de les sagues flamenques més importants de Xeres i va fer pujar les pulsacions del públic més famolenc de jondura.
Es va tancar la programació amb El Yiyo i el seu espectacle ‘Jubileo’. El ballador del badaloní barri Sant Roc es va presentar a l’escenari abrigallat per un gran elenc d’artistes per a deixar-se la pell sobre les taules i fer trontollar tota l’estructura del museu al vertiginós ritme del seu ball.
*Imatge d’Ana Palma