El passat dissabte 15 de juny de 2024, a Tortosa, succeïa un fet que, per la societat majoritària, probablement, hagi passat desapercebut. Potser, no parlem d’un esdeveniment famós o publicitat, ni l’estreno d’una pel·lícula o obra de teatre. Ni tan sols d’un campionat esportiu de rellevància… o sí, potser d’aquest últim supòsit sí.
Aquell dissabte, l’equip de futbol sala de l’Institut Escola del barri de La Mina es jugava el campionat de futbol sala a Tortosa. Durant el matí, en les fases prèvies, on van participar 23 equips, l’equip de Sant Adrià va arrasar: 9 gols a 1 en el seu primer partit i 8 gols a 1, en la seva semifinal.
Però… el (gran) repte per l’Antonio Jiménez, el Moisés Fernández, l’Antonio Borja, el Manu Patel, el Javi Heredia, el José Amaya i el Juan Hernández, els nanos que conformen aquest equip, arribaven a la final, on s’enfrontarien al FC Barcelona, el gran favorit del campionat.
Així i tot, amb molts nervis abans de començar el partit, tal com ho han dit ells mateixos, van aconseguir una fita històrica per l’institut i, sobretot, pel seu barri, guanyant per 4 gols a 3 aquesta final que els convertiria en campions als Jocs Esportius Escolars de Catalunya, en la categoria aleví masculí nivell A de futbol sala.
I és important fer menció d’aquesta fita esportiva, guanyar una final d’un campionat esportiu al Barça serà, probablement, un record que guardaran per sempre, però encara ho és més si contextualitzem, si parlem dels orígens d’aquest equip i l’objectiu base de la seva creació.
Aquest equip el lidera el Genaro Llagaria, que és tutor i entrenador dels nens. Aquest projecte d’activitat extraescolar, tenia l’objectiu de combatre, mitjançant el reforç del vincle i la confiança amb l’escola, l’absentisme escolar. Treballar amb els alumnes en un ambient motivador per ells, de lleure amb valors educatius… Perquè, com va comentar la directora del centre, Marta del Campo a Betevé, això “genera sentit de pertinença, els nens i les famílies tenen confiança en l’escola i això és molt important. Sense vincle educatiu no hi ha aprenentatge”.
Per això, d’aquest èxit esportiu ens podem emportar diferents aspectes positius.
El primer, trobar mitjançant l’esport, una eina per reforçar el vincle amb l’escola, el rendiment acadèmic i la relació de confiança amb la institució educativa. L’èxit esportiu pot ser una porta d’entrada a molts més èxits i aprenentatges.
Segon, reforçar una autoimatge positiva. Al barri de la Mina hi ha molt talent. Començar a treballar amb els nens per tal de sortir de la dinàmica de prejudicis i estereotips negatius és quelcom important. Són moltes les notícies i veus que parlen sobre el barri, però és molt difícil trobar que ho facin en termes positius.
Així, és molt important treballar per donar difusió als aspectes positius, donar altaveu a totes les oportunitats que ofereix el barri. I, si ho treballem mitjançant els joves… la repercussió i esperança de canvi pot ser realment esperançadora.
És per tot això que avui em veia amb ganes d’escriure aquestes quatre línies. Perquè també vull contribuir a reforçar aquesta imatge positiva del barri, deixant enrere els aspectes negatius i els prejudicis que fa dècades que limiten les opcions i drets dels veïns i veïnes de La Mina.
Per agrair al Genaro el seu compromís i empenta amb els nens i les seves famílies. Per agrair al centre, i a la directora, la facilitat i suport que han donat (i donen) als alumnes del centre, però sobretot, per donar l’enhorabona a aquests nois. Perquè el seu èxit representa molt més del que ara poden veure. Perquè són el motiu de què aquests dies, no es parli del barri en termes negatius, sinó d’orgull i esperança.
Nois, vau guanyar una final de Catalunya a tot un FC Barcelona, però el vostre èxit és molt més gran. Ho heu fet per tot un barri que avui, se sent una mica més orgullós de ser de la Mina.