Qui som els gitanos? Com ens definim a nosaltres mateixos? Quins elements de la nostra manera de mirar al món i afrontar el racisme ens connecten amb els nostres avantpassats o amb els nostres cosins d’altres països europeus? Podem dir que som un poble amb una identitat compartida que s’oposa a la lògica de les fronteres?
Aquestes preguntes han guiat l’exposició ‘Cosmovisions Romanís’ produïda per Rromane Siklǒvne i que es va inaugurar ahir, dimarts 4 de juny, al Convent de Sant Agustí de Barcelona. L’exposició representa una temptativa a través de la qual explorar la multiplicitat romaní, des de l’heterogeni llenguatge de l’art, a la calor de la lluita del Poble Romaní per a resistir a segles de setge i opressió a Europa.
L’autor d’exposició, Helios F. Garcés, durant la inauguració va explicar que la narrativa sobre el poble gitano “està construïda des d’elements exògens, i no sols això, sinó que està construïda de forma vertical”, i va matisar que “és una narrativa que està construïda tradicionalment per aquells que són responsables de la situació en la qual es troba el nostre poble”, concloent que no només es tracta d’una mirada externa “sinó vertical i opressiva”.
Garcés va compartir que el que més li ha atret d’aquesta iniciativa ha estat “explorar mínimament i amb molta cura una mirada que els gitanos haguessin pogut projectar sobre si mateixos a través de l’art”. “Però”, va matisar, “no sobre si mateixos com a cultura o com a identitat, sinó més aviat, d’alguns trets de les cosmovisions gitanes, en plural, que s’han desenvolupat a la calor de la lluita dels nostres ancestres per sobreviure i per enfrontar les formes a través de les quals s’oprimeix a la nostra gent”.
Compartint taula i diàleg inaugural amb Helios F. Garcés, es trobava Miguel Ángel Vargas, historiador de l’art i membre de l’Institut Europeu Romaní per a les Arts i la Cultura (ERIAC). Vargas va parafrasejar a Pepe Heredia per a explicar que els gitanos hem d’assumir la nostra veu, “deixar de ser objecte d’estudi per a ser font de coneixement”, i va continuar explicant que una exposició “és una oportunitat per a obrir un diàleg”.
Vargas també es va lamentar de la poca visibilitat que molts autors claus romanís tenen en l’actualitat. “Molts d’aquests personatges no tenen traducció al castellà ni a l’anglès, i això hauria de servir com a crit d’atenció a les institucions i també als propis gitanos interessats, ja que aprendre sobre la nostra història és també una oportunitat per a ampliar de manera sorprenent els nostres coneixements sobre la realitat del món”. Del treball realitzat per Helios, Vargas va ressaltar “la selecció de personatges amb una diversitat aclaparadora de vides, de llengües, de procedència geogràfica, d’experiències espirituals diferents a les que els uneix algun tipus de fil conductor”.
Precisament, l’explicitació d’aquest fil conductor entre les diferents seccions i personatges presents en l’exposició va generar un intens debat, també, amb el públic; una profitosa discussió que es va acabar traslladant a l’emplaçament físic que ocupa l’exposició, on els assistents a l’acte van poder aprofundir més en la proposta de l’autor.
Segons Pedro Casermeiro, membre de Rromane Siklǒvne i impulsor del projecte, “la multiplicitat romaní, narrada per les pròpies persones romanís, no ha format part del relat nacional de cap estat europeu ni ha pogut ser articulada a nivell transnacional”. “No obstant això”, apunta, “en el vast missatge d’artistes romanís emergeix una infinitat d’elements representatius de la pròpia existència romaní”. Per això, Casermeiro ens indica que “Cosmovisions Romanís pretén oferir al públic una mirada del poble romaní des de dins, transnacional i atemporal, que serveixi com a narrativa alternativa als relats nacionals excloents”.
Casermeiro també va explicar que l’elecció de la ubicació d’aquesta exposició és crucial, ja que en al Convent de Sant Agustí de Barcelona van estar captives més de dues-centes dones gitanes en el projecte d’extermini de la població gitana de l’any 1749 al 1765, un moment històric en què les persones gitanes eren vistes per les autoritats com “un problema a extirpar de la societat”, i amb aquesta exposició “el poble gitano podem dir qui som per nosaltres mateixos”.
‘Cosmovisions Romanís’ és una iniciativa finançada per*ERIAC i per la Comissió Europea, que podrà visitar-se fins al pròxim 16 juny en el Convent de Sant Agustí a Barcelona i que ha estat dissenyada per viatjar a diferents espais culturals.