L’exposició artística està composta per setze retrats elaborats per Luis Rodas amb els gitanos i gitanes més destacades en la història recent del poble gitano.
Perseo Cizmich és l’alma mater d’aquesta exposició i mà dreta del pintor Luis Rodas en la concepció dels retrats. Tots dos han creat una enginyosa sèrie de retrats. “La idea va sorgir fa any i mig amb la intenció de retratar a algunes de les principals personalitats de la cultura Romaní. És un projecte de Romanó Kher dirigit per mi mateix triant a cada personatge, coneixent la seva història vital, anant al seu passat i portant el seu llegat al present. Volia transmetre la vida d’aquests meravellosos gitanos i gitanes que han fet del món gitano el que és ara mateix. Luis i jo, a l’hora de portar-los al llenç, vam pensar quin tipus de color donar a cada personatge, com portar-los a la vida a través de la pintura i de la llum. Color i llum des d’una perspectiva Romaní, una mostra des de la mirada gitana. La pregunta des del primer moment era com donar amb aquests colors gitanos que tenim en la nostra ànima, il·lustrar a aquests personatges amb ànima”, relata Perseo Cizmich.
I és cert, perquè quan s’assisteix a l’exposició el primer que podem veure és la paleta de colors utilitzada que ens submergeix directament en una estètica gitana. Si algú vol acostar-se a l’estètica gitana Kitsch ha de mirar aquests quadres amb deteniment i deixar-se portar per un cromatisme i una proximitat dels retrats que sembla que respiressin molt a prop nostre. I parlo d’estètica Kitsch en el millor sentit de la paraula, com ho van fer Walter Benjamin i Adorn en el seu moment per a reivindicar un art senzill en contra de les avantguardes més escabroses i fanfarrones. Un art allunyat de “l’art culte” que permet entendre a aquests personatges meravellosos des de la proximitat i el despullament de tota erudició i pedanteria. Aquí parlem d’una estètica, un cromatisme, un acostament a aquestes personalitats gitanes amb un afany i energia simples i senzilles. Primers plans que ens lliguen al personatge amb fermesa.
“Ha valgut la pena fer aquest treball, crear aquestes setze obres per a donar a conèixer a Catalunya a aquestes personalitats gitanes, els seus rostres i el seu impacte i transcendència cultural en el món, la seva responsabilitat social i el seu compromís amb el nostre poble. Charles Chaplin des del seu gran cinema, Django Reinhardt amb la revolució del jazz i la creació d’una nova sonoritat, o Ronald Lee i la seva lluita per posar fi a la discriminació racial a través de la seva enorme labor creant, entre altres coses, el diccionari Romaní Kalderash-Anglès amb més de dotze mil termes lèxics i que és un recurs imprescindible per a qualsevol que vulgui conèixer la nostra llengua. Trobar a Jarko Jovanovic que va compondre el nostre himne gitano “Djelem Djelem” i que va sobreviure a l’Holocaust. Posar-nos davant de la nostra estimada Carmen Amaya, geni del ball. Personatges que donen a conèixer un trosset de la història gitana. Donar a conèixer a aquestes gitanes i a aquests gitanos a Barcelona, a Catalunya i a Espanya és fonamental en el meu projecte. Part del meu objectiu, de la meva línia de treball i gairebé la meva obsessió és acostar i que sigui conegut el que els ha ocorregut als gitanos en la resta d’Europa”, descriu Perseo el propòsit de l’exposició.
En aquesta exposició ens trobem amb Jarko Jovanovic, Johann Trollmann (Rukeli) boxador joveníssim, amb Carmen Amaya, Ronald Lee, Bronislawa Wajs (Papusza), la gran poeta, o Helios Gómez, l’artista de la corbata vermella. Ens veiem amb el seductor de la meravellosa veu Elvis Presley, amb Yul Brynner el nostre galant novayorkí, amb la deessa Rita Hayworth, o amb Django Reinhardt. Veiem a Ceija Stojka qui ens va documentar la seva terrible experiència en els camps d’extermini nazis, i amb l’oncle Rasim “el poeta gitano”. I al final del recorregut de l’exposició ens topem de cara amb un quadre de petit format, la imatge de la Verge Santa Sara, la dels gitanos. Un colorit i primitiu quadre d’enorme bellesa que fa d’aquesta santa la sacerdotessa suprema, la que dona sustentació a tota l’exposició tancant la visita amb un calfred que ens portarà directament a la iconografia sagrada hindú.
Parlem també amb Luis Rodas, artista paraguaià que va començar a dibuixar i a esculpir a edat primerenca. Format, més tard, com a dissenyador de moda va arribar a Espanya en el 2003, on anys després estudia dibuix i pintura, disciplina que no ha deixat de perfeccionar i que actualment ho té embadalit i actiu. Li fascinen els rostres de les persones i recrea la seva essència en les seves pintures. Pinta els seus propis models que realça i maquilla amb inspiració en elements naturals de la flora i la fauna situant-nos en un univers de fantasia, ple d’alegres colors, un univers ric en textures i detalls.
Luis ens parla fascinat sobre el viatge personal i artístic que ha significat aquest projecte. “De la mà de Perseo va néixer la idea d’una exposició de retrats d’aquests fascinants personatges, amb unes històries vitals fortes i esquinçadores en alguns casos. Va ser pujar en un vaixell i navegar, crear i gaudir del procés. Any i mig de treball intens, de treball conjunt compartint la forma idònia de mostrar a aquestes personalitats que avui fem comparèixer aquí. L’objectiu de l’exposició és reivindicar i homenatjar a tots aquests grans personatges del món i de la cultura gitana. Visualitzar-los perquè val la pena portar-los aquí, que ens ensenyin i ens recordin el que van fer. Triem a aquests personatges, a aquests gitanos perquè cadascun d’ells i d’elles complia una funció molt important en la societat, van ser grans activistes de la causa i van utilitzar el poder de l’art per a reclamar els seus drets com a gitanos i gitanes en una societat tan complexa. El treball està fet en llenç i tècnica d’acrílics. Per a mi portar i mostrar les ànimes d’aquestes persones era el fonamental. A la cerca de materials fotogràfics en diferents arxius, va resultar difícil trobar imatges que servissin de model perquè en aquella època la fotografia no estava tan estesa i trobar-los va ser una dura labor. També aquest treball pretén deixar imatges definides i clares d’ells i elles. La gamma de colors que utilitzo és la que apareix en la bandera dels gitanos, aquest blau de la intempèrie, del cel i de l’aire, aquest verd dels camps, de la terra, i les tonalitats del vermell que és color del foc. Blaus i verds per a la representació de Papusza, la gran poetessa que volen donar a sentir l’angoixa, l’ansietat i la depressió íntima amb la qual convivia aquesta senyora. Per a mi és un treball que m’ha donat satisfacció i un honor poder fer-la”, explica Rodas.
Romanó Kher és un espai de memòria i cultura situat en el cor del gòtic a Barcelona. A través de diferents disciplines, l’objectiu és donar a conèixer el patrimoni d’un poble mil·lenari. Romanó Kher és una xarxa de cooperació amb altres espais i institucions a Europa. Un espai de trobada des del qual es treballa en la recuperació, promoció i difusió de la Memòria i Cultura romaní. La llengua romaní és també un dels seus principals centres d’interés, esdevenint, segons Cizmich, en una “ambaixada per a la recuperació de la llengua romaní a nivell estatal i local”, ja que des del 2019 han desenvolupat diferents formacions i recursos pedagògics.
Qui vulgui veure alguna cosa gitana de veritat, a Barcelona, que vagi a veure aquesta bella i senzilla exposició que, com a bona gitana, no té pretensió cap, més enllà de donar a conèixer els nostres vells i velles que estaran sempre amb nosaltres, al nostre costat en la construcció d’una societat més gitana.