Diferents actes i activitats s’han succeït al llarg de tot el territori per a donar visibilitat a les reivindicacions gitanes.
Com cada any, el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, entitats gitanes i institucions s’han unit per a commemorar el Primer Congrés Internacional Romaní que va tenir lloc un 8 d’abril de 1971 a Londres. Aquella va ser la primera vegada que representants de comunitats romanís de tot del món es van reunir per combatre de manera conjunta l’antigitanisme que patien en cadascun dels seus països.
L’efemèride s’ha convertit, així, en una data per continuar denunciant la desigualtat social i la discriminació que afronten les persones gitanes, a més de ser un dia per celebrar la diversitat, la riquesa cultural gitana i les seves contribucions a la societat.
Així, el Parlament de Catalunya va acollir un acte solemne per celebrar el 8 d’abril amb representants del Poble Gitano. L’acte va tenir lloc a l’Auditori i va ser presidit per Anna Erra, presidenta del Parlament de Catalunya, qui va reconèixer que la legislatura ha acabat deixant “qüestions pendents de desencallar” i va desitjar que amb la nova legislatura es desenvolupin “iniciatives parlamentàries que permetin abordar una revisió i actualització de la legislació vigent i impulsar polítiques públiques per reforçar projectes educatius i lluitar contra l’antigitanisme, la pobresa o la segregació”.
La presidenta del Parlament també va subratllar la necessitat de desenvolupar polítiques per combatre els discursos d’odi. “En temps de crisi com l’actual, som testimonis de com s’incrementen actituds xenòfobes i racistes que, malauradament, el poble gitano pateix i ha patit en diverses onades de la història. No podem quedar-nos impassibles davant aquesta lluita que ens debilita com a societat. Per frenar-ho resulten decisives accions com les de avui, de reconeixement, de visibilització de la vostra comunitat per esborrar tant estigmes, com pors com opinions que són una amenaça pels nostres drets, llibertats fonamentals i cohesió social”, va explicar Anna Erra.
L’educació va ser altre dels punts clau del seu discurs. “Des de les institucions, però també vosaltres, entitats i comunitat, tenim el deure d’afavorir i fer entendre que l’educació és el millor antídot contra la ignorància i la intolerància, una porta oberta a les oportunitats i al progrés. El futur d’aquests joves, que és també el futur de Catalunya, passa indiscutiblement per la formació i per la professionalització de les noves generacions”, va apuntar la presidenta del Parlament.
A més de la presidenta del Parlament, van intervenir diversos joves de la comunitat gitana, centrant els seus discursos en les desigualtats estructurals que pateix el poble gitano, especialment en l’àmbit de l’educació.
Un cop acabat l’acte del Parlament i davant un nombrós públic, l’Alcalde de Barcelona va felicitar també el Poble Gitano al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Jaume Collboni va realçar el caràcter divers i gitano de la cultura de la ciutat de Barcelona, alhora que va celebrar les aportacions gitanes a la idiosincràsia de la capital catalana.
Com a element central en el seu discurs, l’alcalde va compartir un missatge antiracista i va denunciar l’estigmatització de les persones gitanes. “Els que hem compartit moments bons i també algunes ‘duquelas’ sabem que no hi ha res més racista que homogeneïtzar a tothom, i avui volem alçar la veu per a dir prou. N’hi ha prou d’utilitzar etiquetes, n’hi ha prou de prejudicis, n’hi ha prou d’acusar el poble gitano. Avui diem no als racistes i avui diem no a qualsevol que plantegi polítiques antigitanes”. I per això, Collboni va defensar que “avui diem sí, a la convivència, avui diem sí a la tolerància, avui és temps de reunir, no de dividir, és temps d’avançar i no d’estigmatitzar, i avui diem sí també a la gran aportació del poble gitano a la nostra societat i als nostres ciutadans”.
També en el consistori de Barcelona, el president de la Federació d’Associacions Gitanes, Simón Montero, va compartir amb els assistents un missatge reivindicatiu tot reclamant una major participació de les persones gitanes en la vida pública. “Hem de ser els propis gitanos i les pròpies gitanes, amb l’ajuda de les diferents institucions, poders i la societat en general, els artífexs d’impulsar les polítiques que redundin en una situació d’igualtat real i efectiva per a tots, que permetin la nostra plena participació en la vida política, econòmica, social i cultural”. I va matisar que “ningú pot entendre les nostres lluites i les nostres aspiracions millor que nosaltres mateixos”. Per això, Montero va argumentar que “és hora que deixem de dependre d’uns altres per a advocar pels nostres drets i les nostres llibertats i ens convertim en els principals defensors i actors del nostre poble. I per a fer-ho possible és imprescindible que hi hagi gitanos i gitanes en els diferents parlaments, a un costat i a l’altre de l’arc parlamentari, i en els diferents organismes, poders i institucions”.
Seguidament, ja en el riu Besós, va tenir lloc la tradicional cerimònia del riu, en la qual es llancen pètals de flors i espelmes enceses per a honrar la memòria de les víctimes romanís la persecució nazi.
El Dia Internacional del Poble Gitano està aconseguint cada vegada una major notorietat en l’agenda pública, i és que, a més del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, diferents consistoris catalans i associacions gitanes han celebrat la diada organitzant actes institucionals i desenvolupant amplis programes de difusió de la cultura gitana.