El projecte ha analitzat diferents factors que incideixen en la capacitat del poble gitano per a exercir una ciutadania activa en països com Eslovènia, Itàlia i Espanya.
La trobada, que va tenir lloc el passat 27 de març en el convent de Sant Agustí, va servir per a compartir les conclusions de l’estudi i també per a debatre amb responsables de l’administració i del moviment associatiu gitano sobre els reptes que afronta la població gitana en matèria participativa.
L’acte es va inaugurar amb la benvinguda Perseo Ćizmić, director de Romanó Kher Barcelona, i amb el sempre inspirador Juan de Dios Ramírez Heredia, president d’Unión Romaní, advocat, periodista i ex-parlamentari europeu. Juan de Dios va instar el públic a continuar lluitant per la nostra identitat i recuperar allò que es va perdre, fent al·lusió a la llengua romaní. I ho va fer recordant que és responsabilitat de l’administració liderar aquest tipus d’iniciatives.
Seguidament va tenir lloc una taula en la qual es van compartir els resultats de les recerques realitzades a Espanya, Eslovènia i Itàlia sobre la capacitat de les comunitats gitanes d’incidir en la construcció de polítiques públiques que millorin la seva situació social. Van participar en aquest panell Sandro Turcio, investigador i coordinador del projecte, Taja Skerlak, representant de l’associació Zveza Romov Slovenije, i, mitjançant un videomensaje, Santino Spinelli, president de l’Associació Them Romanó. La taula va servir per a posar de manifest la gran diversitat i disparitat de situacions en quant a la participació de les comunitats gitanes, malgrat els esforços de la comissió europea i el marc normatiu per al desenvolupament d’estratègies nacionals per a la inclusió de la població romaní.
A continuació, María Rubia, presidenta de Nakeramos, i Sandra Heredia, responsable del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya, van conversar sobre la importància de la coproducció de polítiques públiques entre l’administració i la població gitana.
Sandra Heredia va defensar de manera contundent la veu de les persones gitanes en l’elaboració del nou Pla Integral del Poble Gitano –el paquet de mesures públiques dirigides específicament a la població gitana a Catalunya que, en breu, veurà la llum–. “És imprescindible que les polítiques dirigides al poble gitano es dissenyin i es liderin pel poble gitano”. A més, la responsable del Pla Integral va accentuar que “les necessitats han d’anar de baix cap amunt perquè l’administració pugui oferir una resposta real a la societat”. “Fins ara, les polítiques estaven més encaminades a donar resposta a les necessitats que tenia el sistema amb la població gitana en l’àmbit educatiu, laboral i social”, per això va argumentar que “l’elaboració del cinquè Pla Integral pretén crear polítiques equitatives que no parteixin en desavantatge”.
L’últim panell de la tarda va ser un espai de diàleg amb la societat civil gitana en el qual es van abordar temes tan diversos com el patrimoni cultural gitano, el món laboral, el sistema educatiu, els feminismes gitanos o l’activisme social i polític. Per a això, es van donar cita Manuel Fernández, Saray Fernández, Antonio Cortés, Gabriel Gómez i Rafael Silva. Malgrat la diversitat d’assumptes, tots els ponents van coincidir en la necessitat de no enfocar les polítiques públiques des de l’assistencialisme, sinó que es fa cada vegada més oportú empoderar a la societat civil gitana perquè siguin els protagonistes del seu futur.
Per a concloure l’acte, Perseo Ćizmić va delectar al públic amb una interpretació poètica acompanyat del duo musical Athrodeel.