L’estudi que elabora anualment l’Institut Romanò per a Assumptes Socials i Cultura denuncia l’antigitanisme existent en els mitjans de comunicació i ofereix eines als professionals de la informació per a produir continguts lliures de prejudicis i estereotips.
En l’última dècada, i a través de l’impuls de la digitalització, els mitjans de comunicació digitals han aconseguit sobrepassar en quota de mercat als mitjans tradicionals com la premsa escrita, la ràdio o la televisió. Així, les plataformes digitals posseeixen cada vegada un major poder en la construcció de l’opinió pública, decidint quins assumptes han de comunicar-se i quines narratives són les que han de promoure’s sobre determinats assumptes.
En aquest sentit, podem afirmar que els mitjans de comunicació continuen construint una imatge terriblement esbiaixada, distorsionada i interessada del poble gitano mitjançant la utilització de titulars i textos carregats d’estereotips, tòpics i clixés.
Per això, l’Institut Romanò efectua, cada any, una exhaustiva anàlisi dels continguts elaborats pels principals mitjans de comunicació relacionats amb el poble gitano i publicar l’informe ‘Periodistes contra el racisme?’. L’objectiu de la seva publicació és “reivindicar i lluitar per un periodisme rigorós, crític, ètic i professional. Que brindi un tracte igualitari i contribueixi a una societat més justa”.
L’informe amb les notícies de l’any 2022 acaba de veure la llum. En ell s’analitzen de manera qualitativa i quantitativa 1.604 textos procedents de 425 mitjans de comunicació i tracta d’explicar com es construeix la imatge del poble gitano en els mitjans de comunicació. Per a això, s’aporten dades contrastades i posen de manifest la falta d’imparcialitat quan de persones gitanes es tracta.
L’informe, té diverses parts. D’una banda, ofereix una introducció i situa la realitat del poble gitano. D’altra banda, reflecteix una anàlisi general del periodisme en relació a la població gitana. I, finalment, facilita una sèrie de recomanacions i conclusions per a millorar l’enfocament informatiu per a aconseguir un periodisme neutral, que no estigmatitzi a cap comunitat.
En ell deixen clar esdeveniments en el 2022 que van ser decisius i significatius per la població gitana. L’homicidi i els delictes d’odi en Peal de Becerro (Jaén), la situació dels gitanos en la guerra d’Ucraïna o la tipificació de l’antigitanisme com a delicte específic dins del Codi Penal.
Com a conclusions, l’informe recorda que “la premsa té com a repte deixar d’estigmatitzar i perpetuar el racisme a través dels seus continguts. Encara que segueix havent contingut que no afavoreix a aquest objectiu”.
Com a dades positives, es posa en valor que l’any 2022 es bat el rècord de neutralitat, un 80% de les notícies analitzades en relació al poble gitano són neutrals. Encara que fins i tot continua havent-hi un 20% que no ho són. L’objectiu final és tenir un 100% de neutralitat en la informació.
També es reflecteix com ha augmentat fins a un 38% l’ús de fonts gitanes, manifestant una informació contrastada i imparcial. A més, posen de manifest com 21 províncies acaben l’any sense cap publicació negativa en relació a la comunitat gitana.
Per a l’Institut Romanò, aquestes dades representen algun dels avanços aconseguits a través de l’àrdua labor que hi ha darrere d’aquest informe, així com dels esforços d’altres iniciatives similars. “Creiem en la importància de qüestionar i combatre el racisme des de l’activisme. Totes les organitzacions gitanes lluiten per una igualtat real”, apunta l’informe.
A més de generar conclusions sobre el tractament del poble gitano en els mitjans de comunicació, ‘¿Periodistes contra el racisme?’ també perfila una sèrie de recomanacions pràctiques per a evitar la propagació de desinformació, estereotips i prejudicis.
L’estudi finalitza amb una crida clara i necessària. “Periodistes, editors i editores, directors i directores dels mitjans de comunicació. Siguin responsables amb el que publiquen i respectin els codis deontològics. Som part del canvi en la construcció d’una societat igualitària formada per una enriquidora diversitat de pobles, cultures i identitats”.