Ahir, dimecres 25 de gener, el Parlament de Catalunya va retre homenatge a les víctimes de l’Holocaust amb un acte solemne per recordar l’episodi més fosc del segle XX de la història europea i prevenir que esdeveniments similars es repeteixin.
El 27 de gener de 1945 les tropes russes van alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz, un dels epicentres de la barbàrie nazi. Milions de persones van ser exterminades pel seu origen cultural, les seves idees polítiques, la seva orientació sexual, la seva religió o per ser discapacitat; en definitiva, perquè no formaven part del seu projecte racial i nacional.
Aquesta data, el 27 de gener, va ser designada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, l’1 de novembre el 2005, com a dia internacional en commemoració de les víctimes de l’Holocaust.
Des de llavors, i ja fa 19 anys, el Parlament de Catalunya commemora aquesta data, juntament amb representants de les comunitats i col·lectius que van ser objecte de persecució. L’Auditori del Parlament de Catalunya ha acollit, enguany, la cerimònia del record i ha estat presidida per la Sra. Anna Erra, presidenta del Parlament.
L’acte es va iniciar amb la interpretació del lament de Dido, del compositor Henry Purcell, i amb la lectura dramatitzada d’un fragment de ‘El carretó dels gossos: una catalana a Ravensbrück’ de Mercè Nuñez Targa, una republicana catalana supervivent dels camps de concentració de Saarbrücken, Ravensbrück i Leipzig- Schönefeld.
Seguidament va tenir lloc la cerimònia d’encesa d’espelmes en record de les víctimes del genocidi. Van encendre les veles representants del poble jueu, dels perseguits per raons polítiques, del poble gitano, de les persones amb discapacitat, del col·lectiu LGTBI, i dels fills dels passadors de les rutes de la llibertat que van salvar a aquells que fugien dels nazis van encendre una vela cadascun.
A continuació va tenir lloc un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’Holocaust.
Ja fa vuit anys que el Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Memorial Democràtic, i del departament d’Educació, i amb la cooperació d’investigadors experts de les universitats catalanes va iniciar un projecte educatiu per mantenir viu el record de les víctimes de l’Holocaust i aprofundir en les expressions actuals de la intolerància, el racisme i la xenofòbia.
El projecte promou trobades entre les comunitats i col·lectius de víctimes de l’Holocaust amb estudiants de secundària i batxillerat. Cada any participen sis centres educatius, cadascun dels quals treballa en relació a un col·lectiu o comunitat. Aquest curs han participat l’Institut Badalona 7, l’Institut Sui de Cardedeu, l’Institut El Cairat d’Esparraguera, l’Institut El Carme de Lleida, l’Institut Castelló d’Empúries i l’Institut Dertosa de Tortosa.
Alumnes de cada centre van prendre la paraula i van omplir, amb les seves reflexions i conclusions, la tradicional cerimònia del record. Tots ells van compartir un missatge de pau, un missatge per no romandre indiferents davant de la intolerància i la discriminació; i van mostrar el seu compromís, com a joves, per construir una societat més justa i democràtica.
Per cloure l’acte, la presidenta del Parlament, la Sra. Anna Erra va pujar al faristol. Va començar el seu discurs felicitant als estudiants del projecte educatiu i a tots els agents implicats pel “rigor i sensibilitat” de les intervencions dels joves. Tot seguit va parlar de la importància de recordar i educar com a “antídots contra la ignorància i la intolerància”. Tot i així, Anna Erra, va matissar que “hem d’anar més enllà del record”. “El record ha de fonamentar-se en el coneixement i les evidències, però també sobre tot en la comprensió del ‘per què va passar’. Una comprensió que abraci el pensament crític i que sigui el motor del nostre compromís vital contra els discursos d’incitació a l’odi, contra les mostres d’intransigència política i contra les manifestacions racistes i xenòfobes, com també de la propagació de notícies falses de col·lectius específics que circulen avui a les xarxes socials”, va asseverar.
En un escenari on la intolerància i els discursos excloents avancen ràpidament, la necessitat de donar una resposta democràtica i inclusiva va motivar els darrers missatges de la presidenta del Parlament. “No podem banalitzar les amenaces dels nostres drets i llibertats fonamentals o els intents de torpedinar principis rectors de la nostra societat com són la igualtat o la dignitat humana”, va dir. Per això, Anna Erra va urgir a confrontar plegats “qualsevol intent que vulgui destruir la cohesió social, els ponts d’entesa i de diàlegs entre persones i col·lectius”, va insistir, “i fer-ho a qualsevol entorn, a l’escola, a la feina, a la comunitat de veïns, al transport públic, als mitjans de comunicació, on sigui”.
La presidenta del Parlament va recordar unes paraules de la filòsofa d’origen jueu Hannah Arendt sobre el concepte de llibertat i la importància del seu exercici a l’esfera pública, ja que “és a l’esfera pública on la llibertat adquireix la seva màxima significació, en presència dels altres, allà on hem de poder parlar, ser escoltats i debatre, i fer-ho des de la responsabilitat col·lectiva i ètica i d’haver de deixar un món millor a les generacions futures”, va concloure Anna Erra.