Dimarts passat, el Caixaforum Macaya de la ciutat de Barcelona va tenir el plaer de recollir la VI Edició dels “Diàlegs per la Interculturalitat”, un espai de debat, diàleg i reflexió que organitza la Fundación Secretariado Gitano, l’Oficina del Club de Roma de Barcelona i la Fundació La Caixa.
Enguany el tema central de la conferència ha estat ‘Interculturalitat i Convivència’. Com s’aborda la interculturalitat en una societat diversa en un context en ell constantment es tendeix a negar o ignorar la diversitat?. Preguntes com aquesta van guiar les reflexions en un espai que busca promoure la interculturalitat i el reconeixement de la diversitat cultural com a factor de desenvolupament i sota el marc dels Drets Humans.
La benvinguda va ser a càrrec de Jaume Lanaspa, president de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona, Francesc Ventura, en representació de la Fundació la Caixa, i Sara Giménez, presidenta de la Fundació Secretariat Gitano. Giménez va advocar per la necessitat de generar espais per a proposar una alternativa eficaç per a la societat. “És més necessari que mai recordar que és vital tenir capacitat d’asseure’s, dialogar i respectar la diferència. Les minories han de ser reconegudes des d’un prisma d’igualtat d’oportunitats”, va apuntar la presidenta de la Fundació Secretariat Gitano durant la inauguració de la conferència.
Seguidament, l’auditori va rebre a Josep Lluís Trapero Álvarez, Major dels Mossos d’Esquadra, per a realitzar la ponència inicial. Trapero va reflexionar sobre com es contempla la interculturalitat i els reptes que aquesta suposa des del prisma dels cossos policials. El Major del Mossos va explicar que existeix una tendència a discriminar aquells que són diferents però els cossos policials no haurien de caure en aquestes dinàmiques. “Si en el segle XXI encara estem parlant de discriminació i racisme, és perquè els humans tenim una tendència apresa a tolerar malament la diferència i al diferent”. Per al Major dels Mossos, estigmatitzar al diferent és vulnerar drets.
En la seva exposició, Trapero va subratllar la riquesa cultural i la pluralitat que existeix en el context actual, i com ha de garantir-se el respecte a aquesta diversitat. “Com a persones tenim dret a ser diferents”, argumentava el Major dels Mossos. El ponent també va accentuar que la intolerància pot ser un parany, per això la societat ha d’estar en alerta i vigilant, per tant, és important crear espais com aquests, per a conscienciar. “Cal ser intolerants amb la intolerància”, denunciava el Major Trapero.
Al final de la seva ponència, Trapero va compartir amb l’auditori una petita anècdota històrica, i és que el president de la Generalitat Lluís Companys va nomenar com el màxim responsable del Cos dels Mossos de Esquadra, Tinent Coronel, a un gitano anomenat Félix Gabarri Hortet. “A què no sabíeu que va haver-hi un Major dels Mossos, Gitano?”, va inquirir entre el públic. “Clar, si no es parla d’ell enlloc”.
Seguidament, va tenir lloc la taula rodona ‘Interculturalitat i Convivència. Com s’aborda la interculturalitat en una societat diversa?’, un espai en el qual van participar Blanca Garcés, investigadora sènior de l’Àrea de migracions del CIDOB, Mohamed El Amran, comunicador i emprenedor social, Sandra Heredia, experta en Sociologia, Ciències Polítiques i en Estudis de Gènere i Desenvolupament Professional. Pablo Simón, politòleg i comentarista habitual en tertúlies polítiques, va ser l’encarregat de dirigir el debat.
Per a abordar el tema, primerament, Heredia va aclarir el concepte d’interculturalitat ja que, segons la sociòloga, “el terme s’ha grapejat massa i s’ha banalitzat el concepte”. En la seva ponència, l’andalusa va començar pessimista i va afirmar que no existeix voluntat de diàleg intercultural amb els barris gitanos. Sumant-se a aquesta idea, Garcés afegia, “és evident que, avui dia, existeix una involució sobre el concepte de la interculturalitat”. Per a la doctora, els agents més importants per a promoure la pràctica de la interculturalitat són l’Estat i la societat. En aquest sentit, Garcés es qüestionava “què hem fet nosaltres per la interculturalitat?”. En aquest mateix sentit, El Amran apuntava que per a que la convivència i la interculturalitat siguin presents en els barris segregats és de summa importància la participació del tercer sector. “L’activisme és fonamental per a defensar els drets dels vulnerables”, afirmava el jove comunicador.
Respecte a les possibles alternatives, Sandra Heredia era emfàtica. “És urgent una reforma integral del sistema educatiu i acabar amb les escoles segregades”, reivindicava la sociòloga. A aquesta idea es van sumar El Amran i Garcés. Tots dos van posar l’accent en la urgència de transformar les escoles per a afavorir el diàleg intercultural. Heredia també va exigir representació de les minories en institucions i càrrecs públics. “Tots els òrgans de participació han de ser reals i representar la diversitat en espais visibles”, esgrimia.
Els tres ponents van apuntar a la segregació residencial que afecta la població gitana com un dels elements clau a combatre. Entre els elements que generen vulnerabilitat als barris segregats, van destacar la deficiència d’infraestructures i serveis, la discriminació, la desinformació dels mitjans de comunicació, els discursos d’odi i l’elevat preu de l’habitatge que evita que les persones puguin sortir d’aquests barris i accedir a habitatges i entorns dignes.
En la clausura de l’acte, Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, va analitzar els principals elements que fan de Barcelona una ciutat diversa i plural. Va argumentar que “el nom de la ciutat és un nom d’història democràtica” i va emfatitzar que en l’actualitat, hi ha més ciutadans de Barcelona nascuts fora de la ciutat que els nascuts en la mateixa Barcelona. “Això ens dona detalls de fins a quin punt Barcelona és una ciutat intercultural i diversa”, explicava Collboni. L’alcalde, va concloure posant l’accent que aquesta diversitat que hi ha a la ciutat ha de plasmar-se en les institucions públiques.
La jornada va tancar a ritme de rumba catalana de la mà de Peret reveus i Burruezo Ensemble, Rumba que Tomba i Mediterranean Sounds.
*Imatge de portada de Jesús Salinas