El passat 27 de novembre es va dur a terme en el Palau Robert un acte que posa sobre la taula una qüestió que cada vegada es fa més ressò entre la comunitat gitana: L’Antigitanisme de gènere.
L’antigitanisme és un fenomen complex, que abasta diferents esferes i àmbits de vida entre les persones gitanes i que, desgraciadament, condiciona negativament les seves possibilitats.
Les persones gitanes portem alguns anys analitzant el terme, posant damunt de la taula les seves conseqüències, buscant el reconeixement conceptual d’institucions, acadèmia i societat. I ara que sembla haver calat, almenys en part d’ella, podem aprofundir en la complexitat del concepte, en les seves diferents formes i en com, a vegades, es converteix en una altra variable que multiplica les desigualtats i divideix les opcions i possibilitats quant a drets.
En aquesta línia, les entitats Rromanipe’s (Gitanitats) i Rromane Glasurǎ (Veus Gitanes) proposen en la setmana del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència vers les Dones, un acte per parlar de la doble violència que pateixen les dones gitanes: per ser dones i per ser gitanes. Per a parlar de la falta de reconeixement i dificultat de crear aliances amb moviments feministes que fugen de la diversitat. Per a dir que les dones gitanes, en definitiva, també sofreixen violència per ser gitanes i volen posar nom a això: Antigitanisme de Gènere.
L’acte el van inaugurar Enerida Isuf, de Rromanipe’s, i Paqui Perona, de Rromane Glasurǎ. Ja en el seu discurs de benvinguda van deixar frases tan contundents com: “Gràcies a les dones gitanes, el Poble Gitano ha pogut sobreviure. Les dones gitanes han estat el motor de la supervivència del nostre poble”.
Seguidament, va prendre la paraula Eva Baró, presidenta de l’àrea Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona. Baró va parlar de la importància de generar polítiques públiques que tinguin en compte la diversitat existent entre les dones i perquè els prejudicis amb els quals carreguen alguns grups o col·lectius minoritaris no tinguin un impacte de gènere que perjudiqui, encara més, els seus drets. I va reconèixer que les administracions públiques encara tenen alguns “deutes pendents” als quals donar resposta.
Per a tancar la taula inaugural, Tania Vergés, consellera d’Igualtat i Feminismes, començava el seu discurs reconeixent el treball realitzat per les entitats i, sobretot, per les dones gitanes per a aconseguir fer camí en el reconeixement del feminisme romaní sense haver tingut a penes recursos, visibilitat o representació institucional. Va comentar que aquesta jornada es brindava com una “oportunitat de generar espais d’alerta” en els quals poder escoltar de primera mà les necessitats i realitats a les quals s’enfronten les dones gitanes, en moltes ocasions contra l’administració. Pel que, la formació de professionals en l’antigitanisme de gènere es convertia en un element indispensable en la cerca del reconeixement i igualtat de les dones gitanes per a, en definitiva, reconèixer els feminismes, en plural, entenent la diversitat existent.
Una vegada finalitzada la taula inaugural, es donava pas a la primera taula proposada per a la jornada. Una taula conformada per Tamara Clavería, responsable de AMUGE Elkartea, Yanire Goikoetxea, també de AMUGE Elkartea, Verónica Yazmín García Morales, doctora en Dret Administratiu per la UB, Enerida Isuf i Paqui Perona. La moderació va córrer a càrrec de Tatiana Font.
En la primera part d’aquest panell, Tamara Clavería i Yanire Goikoetxea van mostrar els resultats d’una campanya de sensibilització dissenyada per AMUGE, duta a terme en diferents centres comercials del País Basc, amb la que demostraven la persecució soferta per les dones gitanes en aquests espais.
“Aquestes persecucions són només una mostra del que les dones gitanes sofrim en el nostre dia a dia”, comentava Tamara Clavería. “Les raons d’aquesta persecució es remunten a l’origen del Poble Gitano i es redueixen a la construcció que la societat s’ha fet i es fa de nosaltres”, continuava Yanire Goikoetxea.
Aquest espai va redundar en la construcció dels prejudicis i estereotips que la societat té de les persones gitanes, en com la societat ens interpreta i respon a la nostra existència. Pel que van comentar la necessitat de generar narratives de desconstrucció d’aquest imaginari col·lectiu, amb el suport de polítiques públiques específiques i aliances amb altres col·lectius discriminats.
En el segon panell, amb una representació i perspectiva més institucional, van participar Manuela Fernández, responsable del Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la no Discriminació de la Generalitat, Sandra Heredia, responsable Pla Integral Poble Gitano de Catalunya, Eva Baró, Èlia Soriano Costa, directora executiva de l’Institut Català de les Dones, i Ana Bocio Sanz, subdirectora General Promoció de Salut del departament de Salut de la Generalitat. Totes elles moderades per Luisa Montero.
En aquest segon espai, es va parlar de la necessitat d’implementar estratègies de reconeixement, d’escolta i proximitat per a conèixer les diferents realitats en les quals viuen les dones i poder donar una resposta efectiva per part de l’administració pública, fugint de la categorització de feminismes en grau d’importància. Perquè no hi ha d’haver feminismes de segona.
Durant tot l’acte vam poder observar com els arguments i solucions proposades giraven entorn de l’escolta, l’enteniment i acceptació a través del reconeixement de la diversitat. Es va posar sobre la taula la necessitat imperiosa que l’Administració reconegui un tracte desigual i discriminatori i posant eines de reparació per a, posteriorment, dissenyar polítiques que puguin donar resultats a una situació de vulneració de drets històrica.
Perquè les dones gitanes reclamen també espai, el seu espai, en una lluita feminista que hauria de tenir en compte les diferents situacions de vida i, en definitiva, la diversitat existent.
Per a concloure, utilitzaré unes paraules que es van citar en l’acte i que, considero, donen resposta a la situació en la qual estem immersos:
“Si odiem, tots perdem. Si estimem, ens enriquim”.
Filomena Franz, dona gitana escriptora, supervivent del genocidi gitano comès pel nazisme durant la II Guerra Mundial.
*Imatge de portada de @Facebook Associació Gràcia