Dijous 21 de setembre, a les portes de l’emblemàtic Palau de la Virreina, es va presentar el projecte comunitari ‘Rumba Zivindorri’, una sèrie documental que pretén compilar la història, el present i el futur de la rumba catalana.
I és que “Rumba Zivindorri”, que en llengua romaní significa “rumba viva”, és una iniciativa que neix de forma cooperativa entre La Veïnal TV, mitjà de comunicació que treballa des dels barris i que funciona com a una xarxa de televisió comunitària; Carabutsí, associació que afavoreix la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya; i el programa Cultura Viva de l’Ajuntament de Barcelona, impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona.
L’acte va ser presentat per Sam Mosquetó, qui va donar la benvinguda i les gràcies per l’aforament tan nombrós. Sam va compartir la voluntat de fer arribar aquest treball a tot el territori català per tal de donar visibilitat a tota la diversitat d’artistes i grups rumbers. En aquest sentit, va emfatitzar que aquesta proposta “neix amb la intenció de fomentar la rumba catalana”. “La idea d’aquest projecte pilot és poder realitzar una sèrie documental que permeti comprendre l’estat actual de la rumba catalana des d’una mirada comunitària, i per descobrir les arrels i els orígens de la Rumba Catalana”, va exposar el líder de Carabutsí.
Després de fer una petita presentació de tots els participants del projecte, i sense més preàmbuls, es va donar pas a la reproducció del documental al bell mig de la Rambla de les Flors.
L’audiovisual té una durada propera als trenta minuts, trenta minuts carregats d’història, d’art, gitaneïtat, cultura i, sobretot, de rumba. El curtmetratge s’endinsa a les profunditats de la Rumba Catalana, als seus orígens, als seus protagonistes, a la festa, la passió, al carrer de La Cera i al ventilador.
L’objectiu del documental és apropar-se la Rumba Catalana des d’una mirada històrica, fent un viatge enrere a través del temps i rememorant els artistes i les cançons més significatives.
La proximitat i calidesa del documental fa aflorar tota mena d’emocions, des de l’alegria fins a la melancolia, recordant a referents que ja no hi són. Però, sobre tot, és un document carregat d’esperança vers un gènere que fa temps va perdre el paper cabdal que jugava a les festes populars.
Per acabar, no hi va faltar la música en directe de Peret Reyes, Sam Mosquetó i les generacions més joves, que, al son d’una acolorida Rumba i un imperfectible ventilador, van acomiadar l’acte com es va merèixer.