Aquest dijous 27 de juliol, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, ha tingut lloc l’acte en record de les víctimes del projecte d’extermini de 1749, quan 12.000 gitanos i gitanes van ser empresonats per ordre del Marquès de la Ensenada.
El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona ha organitzat un acte per commemorar les víctimes d’un dels episodis més invisibilitzats i tenebrosos de la història de l’Estat espanyol. La conferència va tenir lloc al Convent de Sant Agustí, espai on es va recloure més de 200 dones gitanes i els seus fills i filles durant setze anys. La construcció de la memòria històrica del poble gitano és un dels principals objectius de les entitats que conformen el consell i, amb iniciatives com aquesta, volen reivindicar la defensa dels drets i lluitar contra la discriminació i l’antigitanisme.
Francisco Vargas, vicepresident primer del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. A la seva introducció, Vargas va fer èmfasis en la importància de tenir memòria històrica com a poble per tal que aquests episodis no es tornin a repetir. En aquest sentit, el vicepresident primer era clar. “Hem d’aprofitar aquests espais per posar sobre la taula qüestions que ens ajudin a reflexionar i a fer-nos més forts, per tal de poder gaudir d’una societat més justa i més igualitària”.
Després de la benvinguda protocol·lària, el públic de va gaudir de l’obra de teatre d’ombres ‘L’arribada del Poble Gitano a Barcelona’ de la mà de l’Associació Carabutsí. L’espectacle d’ombres va ser protagonitzat per un grup de dones gitanes de l’emblemàtic carrer de La Cera i va servir per explicar la història del poble gitano des de la seva arribada a la ciutat de Barcelona.
Amb l’ambient nostàlgic i emotiu que va deixar l’espectacle d’ombres a l’auditori, es va passar a obrir la taula rodona ‘La Gran Batuda. Dona gitana: resistències del passat i del present’, moderada per Francisca Maya. Les ponències van córrer a càrrec de Noelia Cortés, escriptora gitana i autora de ‘La higuera de las gitanas’, i Pastora Filigrana, advocada i defensora dels drets humans.
Les primeres qüestions a debatre van ser les causes i objectius que van donar lloc a fets tan cruel com aquest projecte d’extermini. En la seva exposició, Filigrana afirmava que unes de les possibles motivacions de la societat per ser hostils i acabar amb el Poble Gitano era la llibertat que aquests mostraven, la seva llengua i la seva singular cultura. Tot això atemptava contra un pensament autoritari en un règim dictatorial. “El Poble Gitano tenia una forma tan lliure i autònoma de ser que el poder la perseguia per tal de poder-los homogeneïtzar”, va apuntar l’advocada.
“La fortalesa més gran de la dona gitana era la identitat de grup”. Filigrana va afegir que hi ha registres escrits dels carcellers, que s’encarregaven d’empresonar a les dones gitanes a Saragossa, testificant que davant de l’opressió i dels càstigs que patien les dones gitanes, aquestes es defensaven en grup, com si fossin una unitat.
L’advocada també va exposar la realitat social actual de les persones gitanes. “No és casual que als barris més pobres d’Espanya hi hagi sempre una alta població gitana”. Filigrana argumentava que el discurs oficial es basa en el fet que els gitanos estan on estan perquè no ho fan bé, és a dir, no s’integren. “No té res a veure com és el Poble Gitano, sinó que té a veure amb un racisme institucional, amb decisions profundes en aquesta ordenació”, va afirmar.
Filigrana va tancar la seva intervenció dissertant sobre com combatre el racisme. I segons afirmava, no hi ha una resposta única, sinó que s’ha de combatre des de diferents fronts, donat que aquest es manifesta en nombrosos àmbits i espais, “des de les escoles, els mestres, els periodistes, l’opinió pública, amb mobilització social, a les xarxes socials i creant aliança amb altres sectors que també pateixen racisme”.
Seguidament, Noelia Cortés va iniciar la seva ponència fent referència a la importància de tenir memòria històrica com a Poble. “En aquesta sala, han mort gitanes, i recordar-ho és contribuir, en un sentit, a la nostra memòria”, va argumentar l’escriptora.
Cortés va destacar la figura de la dona gitana tot referenciant-la com a pionera del moviment feminista. “Tot i que el moviment feminista actual ha d’apropar-se més a la dona gitana”, es va queixar Noelia.
També, va argumentar que un dels aspectes a millorar avui dia és reconèixer que han existit i continuen existint petites Grans Batudes. A tall d’exemple, va mencionar els barris gueto on s’obliga als gitanos a viure en condicions de precarietat social i econòmica. “Als gitanos de Triana els van recol·locar de qualsevol manera a les 3000 vivendes, condemnant-los, a la marginalitat”, exclamava l’escriptora, fent èmfasis en la gestió geopolítica dels barris, mitjançant la qual s’expulsa a la població gitana a les perifèries de les ciutats. “Avui estem aquí pel que ha passat, la Gran Batuda, però, avui dia, també hi ha petites Grans Batudes a la resta d’Espanya amb els gitanos”, va dir l’escriptora entre aplaudiments.
Per tancar l’acte, les dibuixants María Rosa Contreras, Antonia Cortés i Daniel Diaz van exhibir, al claustre del convent, un mural urbà concebut per recordar aquest episodi de la història gitana.