Els dies 6 i 7 de juliol ha tingut lloc una formació que busca empoderar a estudiants per a combatre l’antigitanismo i la islamofòbia.
La formació s’emmarca dins d’un projecte liderat per la Universitat Pompeu Fabra, Rromane Siklǒvne i l’Observatori Antropològic del Conflicte Urbà. A través d’aquesta iniciativa es vol empoderar a estudiants racialitzats, que actualment cursen estudis superiors, perquè posteriorment visitin instituts d’educació secundària i ofereixin eines a tot l’alumnat per a convertir els centres educatius en espais lliures de racisme.
La pràcticament nul·la presència en estudis superiors de persones d’origen gitano o que professin la fe musulmana és un dels indicadors més clars dels obstacles socials que afronten diferents col·lectius i comunitats pel fet de ser diferents. I per això, el projecte REACT vol combatre específicament l’antigitanismo i la islamofòbia en l’àmbit educatiu, en el seu vessant més institucional.
Per a conèixer amb major detall quins són els mecanismes que produeixen aquest efecte, la Universitat Pompeu Fabra realitzarà una recerca en col·laboració amb joves estudiants i agents educatius i socials. Per part seva, l’Observatori Antropològic del Conflicte Urbà realitzarà una revisió de material curricular amb una mirada antiracista; i l’entitat Rromane Siklǒvne dinamitzarà un grup d’estudiants d’orígens diversos perquè exerceixin de referents en la lluita contra el racisme en els centres educatius.
El campus universitari de la Ciutadella va acollir la primera de les formacions que realitzaran el grup de joves i que els capacitarà perquè, durant el curs 2023-2024, visitin diferents instituts de secundària en els quals dinamitzaran activitats antiracistes. La formació va reunir vint joves d’origen gitano, marroquí i senegalès. Tots ells tenien dos aspectes en comú. El primer, haver superat els obstacles que l’antigitanisme i la islamofòbia presenten en l’àmbit educatiu; el segon, la voluntat d’ajudar altres estudiants com ells a superar les dificultats que trobin en el seu trànsit a estudis superiors.
“Heu llegit autors que no siguin europeus o blancs a l’escola? Heu parlat de la història d’Al-Ándalus i de l’Imperi Romà amb la mateixa profunditat? Heu parlat de la història del Poble Gitano? Heu estudiat o parlat de racisme a l’escola? S’ha esmentat la paraula racisme en les classes en les quals vau parlar de l’esclavitud, del descobriment d’Amèrica, de l’Imperialisme o del genocidi nazi? Consideres que la teva escola era anti-racista? Per què?”. Amb aquestes preguntes es va iniciar un debat en el qual els alumnes van poder aterrar a poc a poc en l’assumpte a estudiar.
Els participants van compartir vivències personals de la seva trajectòria acadèmica marcades pel racisme. Van denunciar situacions molt similars en les quals professionals de l’àmbit educatiu havien actuat des d’una actitud de superioritat moral o des de diferents prejudicis centrats en el gènere, la capacitat d’estudi, les expectatives de futur o la religió.
Al llarg del primer dia de formació, els alumnes van aprofundir en la naturalesa de l’antigitanisme i la islamofòbia, i les seves manifestacions en l’àmbit educatiu. El segon dia va servir per a treballar, en petits grups, en el disseny de les activitats que duran a terme en centres de secundària a partir de setembre.
Yasmina Santiago, una de les participants en la formació, ens va explicar que aquest projecte li motiva perquè ha hagut d’afrontar “un tracte ple de prejudicis pel fet de ser gitana, fins al punt de sentir-me infravalorada”. De la formació destaca que li ha estat molt útil “pensar en racisme més enllà del comentari d’una persona”, sinó com una qüestió de caràcter molt més estructural.
Quan comenci el nou curs escolar, el grup tornarà a reunir-se per a continuar elaborant les propostes que portaran als centres escolars. Amb ells, molts alumnes de secundària tindran l’oportunitat de parlar explícitament sobre racisme a les seves aules.