Dimarts passat, a l’Espai Cultural Font de la Mina, es va recordar la importància del músic francès, d’origen gitano, que va ser capaç de crear un gènere musical nou a base de talent i ritme.
L’espai Cultural Font de la Mina està emplaçat al centre neuràlgic del barri, i aglutina la participació de veïns no sols de la Mina, sinó també dels adjacents barris de la Catalana, el Besòs i Fòrum. Precisament, l’alta població gitana d’aquests quatre barris, situa a la promoció de la cultura gitana com un dels eixos centrals d’aquest emblemàtic espai.
Recentment, l’espai Cultural Font de La Mina va rebre un fons documental donat pel Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya. Ràpidament, aquest fons es va convertir en una font per a generar accions significatives per a la comunitat gitana del territori.
La directora del centre, Montserrat Espuga, explica que va decidir dinamitzar aquest fons de documentació d’una forma diversificada i fer una mitjana d’accions al llarg de tot l’any, evitant caure, així, en la proposta de setmanes culturals focalitzades en un tema concret per a, després, oblidar-lo la resta de l’any. “Vull aprofitar aquest fons per a visibilitzar-lo durant tot l’any, perquè sembla que tot es fa el 8 d’abril i no hauria de ser així. Crec que és més convenient dinamitzar aquesta riquesa durant tot l’any per a finalitzar en el 8 d’abril”, va indicar Espuga.
La primera de les accions per a dinamitzar aquest fons documental ha estat donar a conèixer el còmic “Django. Mà de Foc”, de l’escriptor Salva Rubio i l’il·lustrador Ricard Efa. La novel·la gràfica, creada per tots dos, narra la biografia de Django Reinhardt, un músic gitano que va revolucionar el món del Jazz.
Encara que Django Reinhardt va ser un apassionat de la música des de molt petit, no va aconseguir el seu primer instrument fins als dotze anys. A partir de llavors va començar a observar a guitarristes i a copiar la seva digitació. Així va començar una de les majors figures mundials de la guitarra. Molt aviat va començar a tocar amb grans artistes, ja que la seva habilitat innata i la seva musicalitat sorprenien propis i estranys.
És considerat per gran part del món musical el millor guitarrista de jazz. Malgrat sofrir un accident, de petiti, que li va fer perdre dos dits de la ma, la seva creativitat no va tenir parangó i va acabar per crear un estil musical molt propi combinant jazz, swing i música romaní a base de virtuosisme tècnic. Avui coneixem a aquest nou gènere musical com a Jazz Manouche, Gypsy Jazz o Hot Swing, una música que va servir per a amenitzar les dures dècades dels 30, 40 i 50 de l’Europa central del segle XX.
La seva història i la seva vida van quedar impregnades en la seva música. Django va néixer a Bèlgica però aviat es va traslladar a un campament gitano als afores de París. Allà va créixer envoltat d’art perquè la música era l’ofici familiar i, aquest va acabar per germinar en Django oferint-li un talent sublim.
Per a recordar la seva música, l’Espai Cultural Font de la Mina va convidar al ‘Albert Bello Trio’ per compartir una mostra de la música de Django Reinhardt que va transportar al públic a la França de principis del segle XX.