El projecte de promoció escolar cerca millorar la situació educativa de l’alumnat gitano intervenint amb infants, joves, les seves famílies i els centres educatius.
La Fundació Privada Pere Closa entén l’educació com el principal recurs que té el poble gitano per capgirar la històrica situació d’exclusió social i marginació. Les estadístiques indiquen que només 4 de cada 10 alumnes gitanos finalitzen la educació secundària, i que només 2 de cada 100 assoleixen estudis universitaris.
Entre les principals causes d’aquesta situació es troba la falta de referents, les dificultats de tipus socioeconòmic, la discriminació, la segregació educativa o la poca adaptació del sistema educatiu a la diversitat que ha anat adquirint la societat actual catalana.
L’any 2005, el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va posar de manifest la necessitat d’incidir en l’elevat índex de fracàs escolar de l’alumnat gitano, i juntament amb la Fundació Privada Pere Closa van dissenyar el programa de promoció escolar.
Els seus principals objectius són aconseguir la plena escolarització de l’alumnat gitano de Catalunya a les diferents etapes del sistema educatiu mitjançant la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme i el fracàs escolar; contribuir a l’èxit escolar i a la promoció sociolaboral de l’alumnat gitano; i potenciar la visibilització i els valors de la cultura gitana dins el currículum escolar i la vida del centre educatiu.
Neix així la figura del “promotor/a escolar”, un professional que pertany al poble gitano, que coneix els elements que configuren la identitat cultural gitana i que, a la vegada, es valorat com un referent positiu dins l’àmbit de l’educació. La seva funció no es centra en la mediació per a la resolució de conflictes, sinó en la gestió cultural del poble gitano i la seva singularitat dins l’àmbit educatiu. La figura del promotor/a escolar ajuda a potenciar la participació de les famílies gitanes en l’educació, les informa sobre l’accés a l’oferta educativa i de lleure, i crea vincles entre la comunitat gitana, el centre educatiu i el seu entorn.
Avui dia, el programa de promoció escolar té una plantilla de 30 promotors escolars i es troba a municipis com Anglesola, Badalona, Badia del Vallés, Balaguer, Barcelona, Bell-lloc d’Urgell, Bellpuig, Bellcaire d’Urgell, Canovelles, El Prat de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Les Borges Blanques, l’Hospitalet de Llobregat, Maçanet de la Selva, Montcada i Reixac, Lleida, Urgell, Reus, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Tarragona, Terrassa i Tortosa. A més del departament d’Educació, el programa de promoció escolar compta amb la col·laboració d’altres institucions públiques com el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya i els ajuntaments dels diferents municipis on es desenvolupa.
Miguel Angel Franconetti, cap d’àrea de Suport a la Promoció a la Fundació Privada Pere Closa, ressalta que “una dada positiva és la gran onada de ‘promotors no promotors’”, referint-se a l’impacte que generen en altres agents socioeducatius. “A través del treball de sensibilització que han fet promotors i promotores, hi ha un gran grup d’agents educatius que entenen que existeix una singularitat en la comunitat gitana i que no es pot atendre d’una forma homogènia o automàtica o tots els alumnes per igual, ja que no ho són. Sobre tot, tenint en compte que la majoria de centres partícips del projecte són centres de màxima o alta complexitat i evidentment, en molts casos, escoles segregades”, explica Franconetti.
El cap d’àrea de Suport a la Promoció també apunta a l’antigitanisme i la segregació escolar com les principals barreres a derrocar. “És una evidencia que el síndic de greuges, en el seu informe de novembre, manifesti que hi ha 770 centres educatius de màxima o alta complexitat. Sens dubte a causa de la segregació i la poca afecció en espais de gran moviment transitori, on no hi ha una vinculació i un coneixement profund de l’escola, dels alumnes o de les famílies. I és aquí on es donen processos de segregació, de discriminació i sobretot d’antigitanisme. En conseqüència, hi ha un abandonament prematur del sistema educatiu, i d’una forma directa, les nostres possibilitats es veuen reduïdes en referència a la continuïtat dels estudis postobligatoris i la transició al món laboral. I això fa que es cronifiquin els processos de dependència vinculats als serveis socials”, i va concloure que “el sistema educatiu és un sistema classista i poc inclusiu”.
En aquest sentit, Lluïsa Montero, promotora escolar a la Zona Franca de Barcelona, ens manifesta les dificultats que es troba la població gitana davant el sistema educatiu. “No coneixen la nostra cultura, i tampoc fan per conèixer. Això fa que hi hagi una distancia molt gran entre l’escola i l’alumnat gitano, que acaba desvinculant-se del sistema educatiu”, i precisa “perquè no el reconeixen com part seva, no es senten part d’ell”.
Montero també es queixa que “és una realitat molt esgotadora, invertir hores i hores de feina per revertir la situació, i en algunes ocasions un comentari d’un professor invalida tota la feina feta”. No obstant això, la Lluïsa manté una motivació i convicció ferma en la seva feina com a promotora. “Estem caminant cap a endavant, tot i que sempre hi ha coses a millorar. El meu objectiu personal amb la meva tasca com a promotora és promoure un futur molt millor per a nosaltres mateixos, com a poble”, apunta Lluïsa Montero.
Al darrer curs escolar 21/22, el programa de promoció escolar va participar en més de 140 centres educatius, atenent a gairebé 3.500 alumnes i arribant a més de 2.300 famílies. L’impacte d’aquesta intervenció està facilitant la transformació tot el teixit social i educatiu que envolta a l’alumnat gitano i les seves famílies, generant noves expectatives al voltant de l’educació i promovent, en última instància, que cada vegada trobem més gitanos i gitanes a estudis post-obligatoris.