Aquest 21 de març, Dia Internacional de Lluita contra el Racisme, el món associatiu gitano ha denunciat el racisme subjacent a la construcció de fonts històriques com els arxius.
El 21 de març de 1960, la policia de Sharpeville, Sud-àfrica, obria foc i assassinava a 69 persones que participaven d’una manifestació pacífica contra l’Apartheid. En record del succeït i per a augmentar el compromís de les institucions en la lluita contra el racisme, l’Organització de les Nacions Unides va declarar el 21 de març com a Dia Internacional de Lluita contra el Racisme i la Discriminació Racial 1966.
Des de llavors, el 21 de març s’ha convertit en una data en la qual la societat civil, representada per diverses entitats i diferents institucions públiques situen en el primer pla de l’agenda pública la denúncia i la lluita contra el racisme.
Enguany les organitzacions gitanes Rromane Glasurǎ, Lacho Bají Calí, Unión Romaní, Carabutsí i Rromane Siklǒvne, s’han reunit dins del marc d’activitats de la Xarxa de Comunitats de Memòria, i en cooperació amb l’Espai Avinyò i l’Arxiu Municipal de Sant Martí, han organitzat una ‘Rromanò Kidipen’ -‘reunió gitana’ en llengua romaní- per a cridar l’atenció sobre la memòria lligada a la segregació residencial i el barraquisme.
En concret, la trobada va servir per rescatar una col·lecció fotogràfica del Camp de la Bota i del naixement del barri de La Mina. La posada en escena de la Rromanò Kidipen va ser tota una declaració d’intencions. Es va rescatar, durant unes hores, un arxiu fotogràfic reclamat per diverses entitat gitanes pel seu immens valor històric, es va treure al carrer, es van penjar còpies de les fotografies a la façana de l’Arxiu Municipal de Sant Martí, en la popular avinguda del Bogatell, es van compartir amb el públic i es va realitzar un debat radiofònic en l’àmplia avinguda que va cridar l’atenció de veïns i transeünts.
El racisme i la construcció de fonts històriques com els arxius va ser l’assumpte central del debat. La no participació i la invisibilitat del Poble Gitano en la construcció del relat històric, mitjançant fonts com els arxius, finalment serveix per a promoure una imatge estigmatitzada i, alhora, estigmatitzadora dels gitanos i gitanes.
En aquest sentit, Paqui Perona, presidenta de Rromane Glasurǎ, va denunciar el racisme en la confecció de l’arxiu del Camp de la Bota i La Mina ja que, per a dignificar la memòria barraquista del moviment obrer, van eliminar la presencia gitana i el seu protagonisme en la lluita obrera i veïnal dels primers anys del barraquisme. Posteriorment, Perona va explicar que quan els xabolistes no gitanos van ser reubicats en habitatges, llavors sí que es va visibilitzar als xabolistes gitanos, però des d’una mirada estigmatitzadora. “Realment hi ha un clar interès a l’hora de generar arxius, a l’hora de recollir la informació i de classificar-la, uns interessos que responen a una lògica blanca i colonial”, es va queixar la presidenta de l’entitat de dones gitanes, i va afegir que “a partir d’ara, els gitanos hem de formar part les comissions i processos a l’hora de generar arxius relacionats amb la nostra memòria”.
Igualment, Mercedes Gómez, membre de l’Associació Lacho Bají Calí, va reivindicar la necessitat de “mirar des de la gitaneitat” a l’hora de crear un arxiu per a aconseguir que respongui als interessos de les comunitats gitanes. Gómez va exemplificar la narrativa racista que s’amaguen darrere de molts arxius, explicant que en un llibre es va trobar una foto del seu fill, en el menjador del col·legi del barri barraquista de La Bomba, i que al peu de la foto s’indicava que ‘el nen era el fill d’una família que el portava al col·legi perquè podia menjar’.
“Cal conèixer el context de cada foto per a poder explicar-la”, conta Sam Mosquetó, president de l’entitat Carabutsí. Sam és el responsable de l’EMUGA, l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, amb el qual han reunit un arxiu amb més de set mil fotografies dels gitanos de barris com el Raval. Sam explica que el procés de recopilació de les fotografies va ser liderat per un grup de joves gitanes que, a més de recollir els documents, van recollir la història darrere de cada fotografia, per a permetre que la narrativa que sorgís de l’arxiu reflectís la realitat i la visió de la comunitat.
En l’acte també va ser present Unió Romaní, entitat que ha generat un ampli arxiu sobre la història i la cultura gitana a Espanya i a Europa en els últims seixanta anys gràcies a la labor del seu president Juan de Dios Ramírez Heredia. Actualment, l’arxiu està sent digitalitzat i catalogat, alhora que es treballa en el disseny de diferents alternatives per a donar un ús públic al seu contingut.