La Rumba Catalana és un dels més valuosos tresors que la ciutat de Barcelona i Catalunya posseeixen. Va ser creada pels gitanos del carrer de la Cera als anys cinquanta fusionant la rumba flamenca amb altres estils musicals que sonaven a les sales de festes com la música cubana o el Rock&Roll.
Durant dècades, aquesta música carregada de ritme i sonoritat ha fet gaudir i ballar a diferents generacions de catalans i catalanes. La Rumba Catalana representa també el darrer gènere musical urbà nascut a la ciutat de Barcelona, fruit de l’ingeni dels gitanos de la ciutat.
Tot i tractar-se d’una música genuïnament gitana, els músics i artistes gitanos han quedat relegats a un segon termini dins del món de la producció d’aquest gènere. Mentre que en els primers anys de vida, els rumberos gitanos van marcar l’evolució de la Rumba Catalana i van ser els referents pel gran públic, a l’actualitat els músics gitanos han perdut representativitat i temen que l’ampli patrimoni musical generat al llarg del temps caigui a l’oblit.
Per aquest motiu, diferents persones, entitats i músics s’han reunit per donar vida a la Plataforma Rumba Catalana, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Com el seu nom indica, l’objectiu és que la UNESCO declari la Rumba Catalana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Volen que aquest reconeixement serveixi com a ancoratge perquè les institucions catalanes i barcelonines s’impliquin decididament en la protecció i promoció del patrimoni musical gitano a Catalunya.
La plataforma ha començat a difondre i compartir la seva missió amb la ciutadania i ahir es van donar cita a l’emblemàtic Centre Artesà Tradicionarius del barri de Gràcia. Rosa Pubill, filla de Peret, Sicus Carbonell, de Sabor de Gràcia, i Ricard Valentí, de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia, van compartir amb el públic les seves reivindicacions.
Valentí va agrair la bona recepció que el barri de Gràcia sempre ha donat a la Rumba Catalana i ho va exemplificar amb l’espai que té la rumba dins de les festes de Gràcia, especialment a la programació musical de la plaça del Poble Gitano. A continuació, la Rosa Pubill va compartir amb entusiasme l’embranzida i tot el suport que aquesta iniciativa està aconseguint en molt poc temps.
Tot seguit, en Sicus Carbonell va explicar amb detall les reivindicacions de la nova plataforma. El líder de l’agrupació gracienca va explicar el paper cabdal que la Rumba Catalan té dins de la vida comunitària, familiar i religiosa dels gitanos catalans, motiu pel qual volen el reconeixement de l’UNESCO.
En Sicus va recordar el nom dels creadors de la rumba i dels primers professionals que van portar la música gitana catalana arreu. Peret, el Chacho, el Pescaílla, l’Oncle Huesos, l’Oncle Toni, en Ramonet, l’Oncle Palop, Moncho, el Noi d’Hostafrancs, la Dolores Vargas, la Maruja Garrido, la Tia Pepi, la Payoya, els Chavós de Lleida, el Gato Pérez, Rumba Tres, Los Manolos, i molts altres artistes que han estat la referència a seguir pels rumberos actuals. Carbonell va explicar que el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat seria també un reconeixement artístic a tots ells i garantiria que les generacions més joves puguin gaudir d’eines suficients per desenvolupar-se com artistes.
Entre els objectius a aconseguir per la plataforma es troba que el 24 de juliol, dia en què la Rumba Catalana va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya com a patrimoni cultural del país, sigui declarat Dia Nacional de la Rumba Catalana, un dia per celebrar amb “tallers, masterclasses, debats, xerrades i concerts”.
També es vol implicar a les administracions en la promoció d’aquest gènere musical mitjançant la creació d’un Pla Integral de la Rumba Catalana que faciliti la seva presència de manera estable a les programacions musicals de festivals, sales de música i festes majors. El músic de Sabor de Gràcia es va lamentar que “a les festes de la Mercè només un de cent concerts va tenir com a protagonista la Rumba Catalana”.
La presència d’aquesta música nativa de Barcelona a les escoles és altre dels objectius de la plataforma. Carbonell va traslladar la necessitat que els alumnes de les escoles a Catalunya estudiïn la història de la Rumba Catalana i també gaudeixin de la possibilitat de practicar aquest gènere musical a les aules.
Per últim, altra de les reivindicacions de la Plataforma Rumba Catalana és la creació d’un museu dedicat a la rumba gitana que albergui un arxiu històric amb totes les gravacions, fotografies i documentació que apropi el vast patrimoni musical generat per la comunitat gitana a Catalunya a la resta de la ciutadania.
Trackbacks/Pingbacks