Les desigualtats que existeixen en l’àmbit de la salut entre la població gitana i la societat majoritària continuen sent alarmants. Diversos estudis mostren com la població gitana té una pitjor salut física i psicològica, i estils de vida menys saludables. Aquestes desigualtats es relacionen amb diversos factors socials i econòmics que acaben incidint en la salut, com ara el nivell educatiu, les condicions de l’habitatge, la feina, les característiques de l’entorn urbà i les facilitats d’accés al sistema sanitari.
Per aquest motiu, el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya (PIPG) treballa en el disseny i execució de polítiques més inclusives que permetin millorar els condicionants socioeconòmics de la població gitana en general, però també treballa específicament per millorar el grau de consciència i els coneixements que les persones gitanes tenen sobre la seva salut mitjançant programes d’alfabetització en salut, els quals permeten capacitar les persones amb un millor coneixement sobre la salut, hàbits d’higiene i de vida més saludables, així com facilitar l’accés i l’ús dels serveis sanitaris.
La recerca acadèmica ha demostrat que aquest tipus de programes tenen una relació directa amb l’esperança de vida, sobretot amb persones i col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat social. Un altre aspecte que destaca la comunitat científica és que les accions comunitàries i integrades són clau per aconseguir la inclusió social dels grups més vulnerables en matèria de salut, promovent la col·laboració entre les persones i les organitzacions de múltiples sectors, com escoles, parròquies, serveis socials o associacions.
Així, el Pla Integral del Poble Gitano inclou accions emmarcades en l’àmbit de salut orientades específicament a augmentar el nombre de nens i nenes gitanos que practiquen hàbits saludables en la seva alimentació i en la seva activitat física; a millorar el seguiment pediàtric, oftalmològic i l’atenció bucodental dels nens i nenes gitanos; i garantir una bona gestió de situacions hospitalàries.
Entre aquestes accions es troba també la formació a sanitaris, facilitant-los eines interculturals per gestionar la relació amb pacients i familiars de la comunitat gitana. Els hospitals on s’han desenvolupat aquest tipus de formacions han estat l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital de Bellvitge.
A més a més, també s’ha sensibilitzat a futurs professionals de l’àmbit sanitari mitjançant formacions amb estudiants de la facultat d’infermeria i medicina de la Universitat de Barcelona i amb estudiants d’auxiliar d’infermeria del institut Salvador Seguí.
El treball colze a colze amb les entitats gitanes és altre de les claus metodològiques del PIPG per tal d’aconseguir un impacte molt més comunitària. Entitats com la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, l’associació Veus Gitanes, la Fundació Secretariado Gitano, l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i, fins i tot un centre educatiu –l’Institut-Escola Mediterrani de Tarragona–, s’encarreguen de desenvolupar accions d’alfabetització en salut als barris per tal d’arribar a majors segments de la població gitana.
L’Agencia de Salut Pública de Catalunya també treballa específicament per millorar la salut comunitària de les persones gitanes identificant les necessitats en col·laboració amb el món associatiu gitano.
La Dra. Cabezas, Secretària de Salut Pública, ens explicava que els problemes que més afecten i que, per tant, més preocupen amb la població gitana són els mateixos que amb la resta de la societat. “Els principals problemes de salut identificats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’agenda 2030 (ODS) en relació a la població d’Espanya en general són l’alcohol, violència infantil i masclista i per últim l’obesitat infantil. Per tant, molts dels problemes identificats amb les entitats gitanes són problemes comuns a tota la població catalana que tenen una major incidència i decalatge en situacions de vulnerabilitat socioeconòmica i no pas cultural”, argumentava la Dra. Cabezas.
Les malalties cardiovasculars i oncològiques són les que causen major mortalitat a tota la població i les que, per tant, més en preocupen . El control de les malalties de manera precoç i la reducció dels factors de risc es mostren com les principals eines per reduir la seva incidència. Entre aquests factors de risc, destaquen l’obesitat infantil, el consum de drogues, de tabac, d’alcohol o l’ús excessiu de les xarxes socials.
Endemés, la Dra. Cabezas, emfatitza l’augment de la prevalença de trastorns mentals en la població gitana i en la societat en general, vinculant-los a l’augment de l’estrès provocat per la pandèmia i per l’actual situació de crisis econòmica.
És en aquest marc de prevenció i de millora del coneixement de la salut que es desenvolupa la col·laboració entre l’Agència de Salut Pública i el món associatiu gitano. Així, s’ha donat recolzament tècnic a les entitats gitanes en el desenvolupament de diferents projectes orientats sempre a la millora del coneixement i l’augment de control sobre la pròpia salut.
Per altra banda, el Pla Integral del Poble Gitano i l’Agència de Salut Pública treballen conjuntament en la proposta de generar, dins dels centres hospitalaris, un espai obert les 24 hores del dia per tal que els familiars puguin acompanyar els pacients. Aquesta proposta feta des d’una perspectiva gitana de la cura dels familiars permetria a tota la societat beneficiar-se d’un nou servei dins dels hospitals.
*Imatge original de Karolina Grabowska